La jardinera

Avui reincideixo en un aspecte dels secrets de l’Etnològic i des d’ara ho vull fer regularment. Aniré intercalant objectes, dels que al museu no hi ha cap o molt poca informació. La investigació, la recerca de dades en l’àmbit de l’etnologia inclou, no només el que un mateix pugui esbrinar sinó també el que li expliquen les persones relacionades amb allò que s’investiga, les que s’anomena “informants”. I, podria donar-se el cas que algú de vosaltres tingués informació d’algun objecte que hi ha al museu i tal vegada us vindria de gust ajudar en la recerca i fer d’informants… Així doncs us animo que, si sabeu quelcom sobre algun dels “secrets” que en aquesta secció explico i penseu que pot ser útil per entendre’l o conèixer-lo millor, us poseu en contacte amb el museu per explicar-ho!

D’entrada, pel que fa al nom de l’objecte d’avui us asseguro que no és per despistar. Parlaré de La Jardinera. Ja us avanço que no té relació directa amb la floristeria ni amb la natura. O sigui que… el d’avui no és un secret. És, de moment, un gran misteri. Un d’aquells que, als que intentem fer recerca sobre els objectes que hi ha als museus d’etnologia ens fan posar “les piles”. És com si sentíssim en veu baixa i greu… “vine…, vine a cercar les meves dades, atreveix-te…, atreveix-te…!

I, és clar, un cau en el parany i s’hi llença.  El tema és, ara sí, la “Sociedad Coral La Jardinera”. Ah, caram! Si és una societat coral potser la recerca serà més fàcil..! Doncs no…

Ja deveu saber que el moviment coral a Catalunya i a l’Espanya del segle XIX comença gràcies a la iniciativa de Josep Anselm Clavé, que el 1850 crea la Coral La Fraternidad, que més tard s’anomenaria “Sociedad Coral Euterpe”. Clavé, des de les seves idees republicanes i d’esquerres pretenia apropar la música i la cultura a la classe treballadora, que aleshores en tenia molt difícil l’accés. Seguint el seu exemple es van anar creant per tot Catalunya i en pocs anys, multitud de grups corals que més tard van agrupar-se en la Asociación Euterpense fundada pel mateix Clavé. Al Baix Llobregat, probablement per la gran concentració de fàbriques i colònies industrials, va ser un dels llocs on més èxit va tenir la seva iniciativa. Aquesta va ser una qüestió que de seguida va preocupar els “amos”, els grans patrons i les autoritats del país. Malfiaven que, si els obrers s’unien, ni que fos per cantar, podien perjudicar els seus interessos…

Concentrats en la nostra recerca, sabem que l’any 1901 es crea a Esparreguera la “Sociedad Coral La Jardinera”. Ens ho diu l’estendard d’aquesta societat, que va engruixir les col·leccions del Museu Etnològic a causa d’una troballa als Encants de Barcelona fa un parell d’anys. I a més, l’estendard va acompanyat d’una vitrina on era guardat … Però res més. La recerca ens fa saber que a Esparraguera mateix hi havia una altra societat coral, La Siempreviva, de la que sí hi ha informació. Però de La Jardinera… res de res. Després de consultar hemeroteques, l’Arxiu Nacional de Catalunya i contactar amb l’Arxiu Històric d’Esparreguera, coneixem que l’any 1902 la Sociedad Coral La Jardinera participa en uns concerts a benefici dels damnificats per l’explosió d’una caldera de vapor de la Fàbrica Jover i Cia. del Pont de Vilomara, i també que el 1904 apareix la Societat Coral en una publicació anomenada “Estadística de la Asociación Obrera” del “Instituto de Reformas Sociales”, de Madrid. També sabem gràcies a l’arxivera municipal d’Esparreguera, que el 1932 la Societat Coral encara existia, ja que a proposta de la dita societat es canvia el nom del carrer de Sant Ignasi, altrament anomenat dels Arbres, per “el nom gloriòs”, diu, de carrer d’en Josep A. Clavé, tal i com consta a l’acta del Ple Municipal de l’1 d’abril de 1932 de la vila d’Esparreguera. Però durant aquests 28 anys d’entremig i després del 1932… res. Documents de la coral, cap. De la història, cantades i components de la coral, res. A quina federació o organització de corals pertanyien, cap notícia. Dels investigadors actuals especialitzats en el món del cant coral amb qui contactem, no en tenen dades…

És molt probable que, per causa de la Guerra Civil, institucions com la “Sociedad Coral La Jardinera” quedessin dissoltes, en estat letàrgic o eliminades de facto per causa de la por, la repressió o la desaparició física dels seus components. De moment, encara hi ha més foscors que clarors en la història d’aquesta coral. El nostre passat no massa llunyà encara ens passa factura. Ho veieu…? El misteri, encara segueix…