Entre papes i miracles. La Festa del Corpus, que és?
Avui amb aquesta entrega inaugurem tot un seguit d’expedients C dedicats al Corpus de Barcelona, que es troba immers en la celebració dels 700 anys de la primera processó documentada. És per això que aquesta temporada anirem descobrint de forma amable, a partir d’anècdotes i documentacions singulars, aspectes que ens apropin al que va ser la festa de les festes de la ciutat. I per començar potser cal definir què és el Corpus.
Ras i curt, la festa del Corpus Christi és la festa d’exaltació de l’Eucaristia. La celebració posa en valor la presència del cos i la sang de Crist en les espècies del pa i el vi un cop consagrades, una transformació que es coneix com transsubstanciació. Un fet aquest, el de la transsubstanciació, que havia generat debats i corrents teològics enfrontats, alguns considerats heretgies i tot!. El debat que encara dura, va tancar-se oficialment l’any 1215 en el IV Concili de Laterà convertint la transsubstanciació en dogma.
Per tant, el naixement de la festa del Corpus Christi, al S XIII no és en els seus inicis casual, ni una resposta espontània i molt menys un constructe d’arrel popular. La seva invenció cal emmarcar-la en un context històric concret i una situació de conflicte relacionat amb la negació de la transsubstanciació. Sobretot respon a una necessitat propagandista.
Dins el mateix segle, Santa Juliana de Lieja és protagonista d’un seguit de visions que eren interpretades com un missatge que expressava la necessitat d’establir una festa litúrgica d’adoració i exaltació de l’Eucaristia. Aquestes visions van ser el motor per a crear una festivitat alegre en honor del Santíssim Sagrament, lluny de l’austeritat del Dijous Sant, data en la qual de sempre es venia celebrant.
L’any 1246, el Bisbe de Lieja, Robert Thorete, va convocar un sínode diocesà en el qual es va decidir celebrar una festa per exaltar el Santíssim Sagrament. A partir d’aquell moment, el dijous després de l’Octava de Pentecosta, es va celebrar la festa del Corpus Christi a la diòcesi belga de Lieja.
Un altre fet miraculós succeït en aquells moments, va propiciar que la festa fos estesa a tot el món cristià. L’any 1263 a Bolsena, uns corporals van brollar sang i van generar tanta devoció popular que van ser duts a Orvieto on residia el papa Urbà IV, i el van motivar a instaurar l’any 1264 la festivitat del Corpus Christi.
Amb la mort d’Urbà IV, el seu successor Clement V va confirmar la festa l’any 1311 en el Concili del Delfinat, on es regula el desenvolupament de la processó a l’interior dels temples.
No serà fins cinc anys més tard que el Corpus pren una dimensió més àmplia, el 1316 el Papa Joan XXII va introduir l’octava del Corpus Christi amb l’exposició del Santíssim Sagrament.
A partir d’aquí el Corpus fa de taca d’oli per tot el món cristià i ben aviat arriba a Barcelona.
