Categoria «Bonsais de paper»

Joaquim Carbó

…a qui van sancionar acabada la guerra! …en els moments que la melodia sona més suaument. …l’alè poètic que s’amaga darrera el brogit. …va contestar: Tots! …Quina fauna, a ciutat! …s’havia de reactivar amb la victòria. …de la finestra o del taller. … el seu compte corrent s’infli de mala manera. …La felicitat els espera a l’hiper. …disfressats de caçadors de tigres. …la blancor de les parets; els altres, les idees. …I mai més no va poder aixecar el cap. …amb l’ús vergonyant que fa dels pronoms febles.

Un fet delictiu

La mestra és a un pas de renegar d’una professió que lligava al sacerdoci. Acaba de rebre un exemplar dedicat de l’última novel·la d’un antic alumne a qui va deixar, de jovenet, uns llibres selectes que, ara hi cau, mai no li van ser tornats. Se sent responsable d’haver-lo encarrilat a la creació literària. El …

Ni un més ni un menys: cent punts

Per solidaritat, o perquè ho creia just, havia firmat totes les protestes dels objectors, insubmisos, avortistes, gais, ecologistes, treballadors, presos, eix violeta, anti-residus, anti-nuclears, etc. Però no sabia que en un ordinador secret cada una de les seves firmes valia un nombre de punts. En sumar-ne cent, va assistir, indefens, a la venjança del sistema …

El terme mig

N’hi ha que sempre remenaran les cireres. I d’altres que, mani qui mani, mai no bufaran cullera. Però la majoria silenciosa –que només vota- calla i paga: el metge i els medicaments, la benzina, el gas, l’aigua, i el telèfon; i les targetes del metro i de l’autobús; la portera; i el lampista. I, per …