La cultura popular
a la ràdio i a internet
Calendaris. Per no perdre el temps, és una secció que ens ofereix Norbert Tomàs editor del Calendari de l’Ermità dels Pirineus amb motiu del 150è aniversari de la seva publicació.
A partir de les seves investigacions, juntament amb l’Amadeu Carbó, sobre l’aportació cultural dels calendaris tradicionals del segle XIX i el primer terç del segle XX, ens explica els origens, les tipologies de calendaris, la evolució del món editorial, les seves característiques i un conjunt de curiositats que ens ajuda a entendre, a grans trets, la importància d’aquestes humils publicacions que han estat molt poc estudiades pels historiadors i que amaguen molta informació interessant.
Moltes de les imatges que il·lustren els interiors dels calendaris i almanacs vuitcentistes són obra de reconeguts dibuixants i gravadors que segueixen els estils artístics de l’època: en un primer moment, el romanticisme, però més endavant evolucionaran cap al modernisme i el noucentisme. Un dels gravadors de Barcelona més reconeguts a mitjans del segle xix …
Des dels inicis, els calendaris i almanacs van incloure il·lustracions encara que de manera molt escassa. Estaven reservades principalment per a la portada i representaven al·legories de les feines del camp, emmarcades en paisatges rurals. Als interiors, les il·lustracions, de factura molt senzilla, acompanyaven les capçaleres de cadascun dels dotze mesos, representant els signes zodiacals, …
El fenomen de la proliferació de l’edició de calendaris i almanacs es va donar arreu del món, sobretot a partir de la revolució industrial i comercial del segle xix i va arrelar amb força al tombant del segle xx. La recerca de l’oportunitat de negoci, de buscar nous lectors i poder atendre tota mena d’interessos …
Amb el patrocini de
Amb el suport de
Enllaços
