El manifest ‘Ens calen cançons d’ara’ publicat per Lluís Serrahima l’any 1959 a la revista Germinabit és el punt d’inici d’aquesta sèrie d’espais que es van ordenant cronològicament després de la seva radiació. Cada càpsula vol ser la continuació de l’anterior, però es poden escoltar i llegir de forma independent. Miquel Porter diu que cal normalitzar allò que no és normal i així comença la història de la Nova Cançó, en una presentació pública l’any 1961. Cal remarcar que la història de la Nova Cançó no és només la història d’Els Setze Jutges. És molt més. En aquest espai recordem la feina dels seu pioners, cadascú des del seu estil i forma, i recuperem també les seves veus, gràcies al fons documental i sonor de la fonoteca del Fes ta Festa.
Càpsula número 88 A finals dels 70, Enric Hernàez és un jove interessat pel que passa a món. Amb 16 anys ja comença a compondre cançons i als 19 troba en la sala Zeleste del carrer Plateria de Barcelona, la millor escola per encarar la seva vocació musical. S’hi presenta com a solista i …
Càpsula número 87 En el nostre deambular per la petita i alhora gran història de la Nova Cançó, avui tornem a les contrades rosselloneses de la Catalunya Nord, per recuperar un vell treball de Maties Mazarico, l’acordionista, flabiolarie i estudiós de la música tradicional que, abans de tot això, també va viure una etapa …
Càpsula número 86 Rapsoda per damunt de cap altre condició, la veu i la dicció de Celdoni Fonoll el duen aviat als escenaris on l’any 1974 comença la seva activitat a l’entorn de la poesia catalana, Però no és fins el 1978 que no enregistra el seu disc primer amb 19 poemes, fent un …