El manifest ‘Ens calen cançons d’ara’ publicat per Lluís Serrahima l’any 1959 a la revista Germinabit és el punt d’inici d’aquesta sèrie d’espais que es van ordenant cronològicament després de la seva radiació. Cada càpsula vol ser la continuació de l’anterior, però es poden escoltar i llegir de forma independent. Miquel Porter diu que cal normalitzar allò que no és normal i així comença la història de la Nova Cançó, en una presentació pública l’any 1961. Cal remarcar que la història de la Nova Cançó no és només la història d’Els Setze Jutges. És molt més. En aquest espai recordem la feina dels seu pioners, cadascú des del seu estil i forma, i recuperem també les seves veus, gràcies al fons documental i sonor de la fonoteca del Fes ta Festa.
Càpsula número 57 De nom de pila Oriol Pons, el nostre passeig d’avui pels records de la cançó, ens acosta a un personatge de catalogació difícil: Oriol Pons és Oriol Tramvia, iniciat en el Grup de Folk l’any 1968, però que deriva a facetes múltiples que no el deixen enquadrar clarament en un tipus …
Càpsula número 56 Juntament amb Pau Riba o Guillem d’Efak, entre d’altres, Joan Romeu és un dels il·lustres rebutjats per entrar a formar part d’Els Setze Jutges. Avui farem tornar una cançó d’un home de ciències i lletres alhora: Joan Romeu. Perquè això sí és possible: les humanitats es poden trobar en qualsevol racó …
Càpsula número 55 Som a l’any 1967, en el Grup de Folk de Barcelona, entre els fundadors del qual hi són Xesco Boix, i el seu germà Joan. Xesco acaba de tornar dels EEUU on ha conegut els folkloristes del moment, com Pete Segger de qui es converteix en gran amic i de qui …