Categoria «Folkloristes (Les)»

Més enllà de barbes, bigotis o, patilles… la cultura popular recollida per cues, trenes i monyos.

En una de les paradetes del Mercat dels Encants de Barcelona, entre un grapat de cintes de casset encabides en una capsa de sabates, l’any 2018, per atzar, foren descobertes una sèrie de gravacions on una veu femenina parla de la vida i l’obra de les primeres dones dedicades a recercar i divulgar la cultura tradicional catalana.

L’equip del Fes ta Festa ha tingut accés als materials, els quals, molt probablement, son atribuïts a Dorothy Evans i els ha tractat amb la voluntat d’apropar-los al públic del programa de ràdio ja que l’exposició dels continguts esdevé una troballa singular rescatada de l’oblit.

Dorothy Evans (Birmingham, 1940 – 2017) fou una educadora infantil que entre els anys 60 i 80 del segle passat estiuejava a la Costa Brava on, a part de prendre el sol a la platja, menjar paelles i fer glops de sangria, s’interessarà pels costums autòctons del país. Fascinada pel tema, s’endinsà en la descoberta de les veus femenines que, sense fer soroll, transmetien valors de saviesa popular.

Maria Baldó i Massanet (de Serra / de Tous)

Maria Baldó i Massanet (de Serra / de Tous) (Hellín, Albacete, 1884 – Tolosa de Llenguadoc, 1964) Tot el que fa referència als infants hauria de merèixer per tothom el respecte més pregon, perquè la infantesa, llavor de pobles, és sempre la cridada a desenrotllar les característiques ètniques. En conseqüència, els jocs d’infants han d’ésser …

Maria Gràcia Bassa i Roca (de Llorens)

Maria Gràcia Bassa i Rocas (de Llorenç) (Llofriu, 1883 – Buenos Aires, 1961) Va fugint el sol brillantque omplia d’or el paysatge;els aucells passen, xisclantpel cel pur, sense un celatge. El crepuscle, impressionantdels xiprers daura´l fullatge;l’hora es bella y es vibranten la solitud selvatge… Ha florit el primé’estelentre la blavor del cel…De l’arbreda, perfumada,surt el …

Joana Vidal i Tarragó

Joana Vidal i Tarragó Barcelona, 1882 – 1957 Una vegada, un home se n’anava cap a Camprodon i, passant cap a Pardines, es va perdre, arribant a un lloc desert on es va ajeure per dormir. A la nit sentia unes veus que deien: Tira-i de Taga! I pom! , queia una pedra als seus …