Categoria «Els secrets de l’Etnològic»

Un nou repte radiofònic. Portar els objectes d’un museu a les ones. Treballant al Museu Etnològic des de 1979, Gustau Molas coneix especialment les col·leccions de Catalunya i la Península Ibèrica gairebéamb els ulls tancats. Però sempre, sobretot quan es tracta de difondre-les, intenta trobar aquells detalls, històries o anècdotes que converteixen un objecte aparentment sense interès, en un objecte singular, de museu. De museu d’etnologia, és clar.

El volant

No us enganyeu pel títol d’avui…Tinc la pretensió d’explicar-vos allò que no té cap ni una relació amb el món de l’automobilisme, ni la conducció, ni amb cap tipus de vehicle… però és un volant! Així com parlem sovint d’espècies animals o vegetals en perill d’extinció, amb els objectes que els museus etnològics estudien i …

El càntir de Vilafranca

Un silló, un selló, un cànter, un càntir, una baldraca, un botijó, un pitxell, una canterella o una gerra, resulta que poden ser una mateixa cosa, ves per on. Tot depèn, com gairebé sempre, del lloc on es recull l’objecte i el mot. I avui, el càntir de Vilafranca, ves per on. I això per …

L’almorratxa

A l’hora d’explicar l’objecte d’avui he recordat el comentari d’un company del museu. Parlant de la sonoritat dels mots, ens deia que, per exemple, el mot ocell que en anglès era bird, en francès oiseau i en italià ucello, tenien una sonoritat que convidava a imaginar-se quelcom que volava. Us convido a provar-ho a casa: …