L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922 – 1936)
A les tres de la tarda tornàvem a posar-nos en camí per anar a continuar la nostra feina a “cas Melons”, hort on vàrem ésser un d’aquests dies passats i amb els masovers del qual quedàrem d’acord per tornar-hi avui.
Veritablement la il·lusió i l’esperança fan fer molts miracles. Diem això perquè considerem que per emprendre una excursió a peu, a les tres de la tarda d’un calorós vuit de setembre, són indispensablement necessaris aquests dos factors.
Cap a dos quarts de cinc arribàvem a la nostra meta, on ens fèiem la il·lusió de trobar la recompensa.
Després de descansar una estona hem començat les nostres exhortacions a tots els presents, que eren molts, ja que sembla que a cas Rosset (nom de la casa on hem anat a parar) hi busqui refugi tothom. Ens seria difícil descriure la gent que hi havia, perquè n’hem vista tanta que si comencéssim no acabaríem mai. Però entre tota aquesta concurrència no hi havia encara na Maria Togores, aquella noia que l’altre dia ens va cantar dues cançons. L’han cridada i no sé qui ha dit que no era a casa seva en aquell moment. No cal dir com ens ha caigut aquesta notícia. Aleshores hem mirat si d’entre aquella multitud podíem treure alguna cosa aprofitable; però de cap manera, tothom enraonava alhora i poques coses podíem dir nosaltres. Sols un noiet, fill de la casa, era el que es prenia més seriosament l’assumpte i calia veure amb quin delit feia propaganda a l’un i a l’altre perquè ens complaguessin. Per fi una dona de les presents, na Maria Juan (a) “Donada”, natural del Vivero, ens ha cantat Mumare de fred i febre malalta comenà a estar. Mentre estàvem treballant amb ella, ha vingut na “Tabaquera” i ens ha dit que sabia aquella mateixa cançó amb una altra tonada, la qual també hem recollit…
El fragment llegit forma part de la Memòria que la folklorista Dolors Porta Bauzà va redactar el dia 8 de setembre de 1935 a Es Vivero (cas Melons) en la Missió que li va encomanar l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya pels voltants de Palma. De fet, l’OCPC fou un projecte de recerca etnomusicològica impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot a propòsit del llegat de Concepció Cibis vídua de Romaguera l’any 1922 i que la Guerra Civil va estroncar el 1936.
Durant aquest període diferents col·laboradors van recórrer els Països Catalans en cinquanta-cinc missions transcrivint i recopilant materials musicals i literaris d’origen popular on redactaven en les memòries les seves impressions i vivències que acompanyaven amb fotografies dels informants.
Majoritàriament els investigadors foren equips formats per homes però, també, hi participaren en els treballs de camp quatre excel·lents folkloristes femenines: Palmira Jaquetti, Maria Carbó, Mercè i Dolors Porta.
