Adéu al Corpus, descontents i cartes als diaris

Adéu al Corpus, descontents i cartes als diaris

A finals dels anys seixanta arriben els aires renovadors a l’església del Concili Vaticà II on, entre altres coses, es recomanava defugir de l’ostentació dels signes externs. Amb aquesta reorientació desapareixen les processons del Corpus així com moltes de caire patronal o de la Setmana Santa. La interpretació d’aquest suggeriment no va ser a tot arreu igual ni en el mateix any.

Barcelona l’any 1979 havia celebrat la darrera processó. La ciutat havia perdut la que havia estat durant segles la seva festa per antonomàsia i amb ella desapareixien referents històrics prou importants per la seva identitat festiva, uns bons exemples són la passada dels gegants o la sortida de les trampes, entre d’altres.

Aquest canvi del calendari festiu tradicional barceloní va trencar amb segles de tradició. La nova situació festiva no va ser del grat de tothom, fins i tot va ser motiu de cartes als diaris,

Reprodueixo la carta apareguda a La Vanguardia el divendres 26 de juny de 1981.

“… Es ya el segundo año que al filo de las 12 horas del miércoles vigilia del Corpus Christi, no salen por la puerta principal de la Casa de la Ciudad, los gigantes, “l’hereu i la pubilla”, para efectuar su visita anual a las primeras autoridades de la capital.

El año 1980, que en Cataluña no fue festivo, y aun cuando la celebración religiosa se trasladó al domingo siguiente, fue ya el primer año de su interrupción, al que ha seguido el presente en igual forma a pesar de haber recuperado la fiesta. ¿Qué motivos ha habido para ello?, precisamente en una época que sólo se habla de «recuperar» o «revitalizar» viejas costumbres, por cierto mucha de ellas “pura terregada” ésta precisamente auténticamente barcelonesa se la suprime sin dar explicación ninguna, en cambio se les hizo desfilar en la «rua» del Carnaval de 1980, el tan desdichado Carnaval sobre lo cual ya se publicaron en este periódico, sendas Cartas de protesta y también se prestaron para una exposición relacionada con el teatro, en el SaIó del Tinell en fecha posterior.

Jamás los gigantes a parte de algunos años a esta parte que también desfilan el día de la fiesta de Nuestra Señora de la Merced, habían salido si no para ir a las procesiones del Corpus de la catedral y de las parroquias que así lo solicitaban. El hecho de  que el Corpus se celebre ahora en , Barcelona de distinta manera y sobre lo cual no quiero meterme por ser harina de otro costal, no es óbice para que no desfilen por su cuenta, alegrando la ciudad al son del tamboril, remarcando que es Corpus Christi «la festa barcelonina més gran de l’any». Desearía que esta carta fuese contestada por el área de Cultura de nuestro Ayuntamiento de cuyo organismo creo depende esta manifestación y en caso de que así no fuese, por el que le corresponda. Creo que los barceloneses tenemos derecho a saber el porqué de la «no salida»…”

Desconeixem si la carta del lector de la Vanguardia va ser resposta o no. Però el que és segur és que no s’havia imaginat mai que el seu text seria rescatat per tal d’explicar la desaparició de la processó dels carrers de Barcelona, 40 anys després.