Alquerc i Molí de nou o marro
Nom del joc: Alquerc i Molí de nou o marro (jocs de taula)
Poblacions: Barcelona 1714
Característiques:
Sabíeu que el molí i l’alquerc són dos jocs jugats durant el 1714 a casa nostra?
El món del joc de taula és tan gran que a vegades creiem que és cosa de fa quatre dies i en canvi en tenim referències des de fa 4.500 anys amb el Joc Real de l’Ur. En una tomba reial, entre altres possessions es van trobar un seguit de peces i taulers fets de materials com el nacre i pedra calcària vermella. Aquest és el tauler més antic conservat i avui en dia el podeu veure al British Museum.
L’historiador Albert Garcia Espuche en el seu llibre Jocs, trinquets i jugadors. Barcelona 1700 recull que es jugava a dos jocs com són l’alquerc i el molí, també anomenat marro de nou.
L’alquerc, de l’àrab al qirkat, és un joc de tauler similar a les dames que se suposa que va néixer a l’antic Egipte, i n’hi ha taulers gravats en pedres de diversos temples de la Mediterrània antiga. Arribat amb els àrabs a la Península Ibèrica, i en arribar a Occitània es va fusionar amb el tauler d’escacs i va donar lloc a les dames.
Com s’hi juga?
El tauler està format per un quadrat format per cinc per cinc línies i les interseccions unides entre ells per diagonals. A més calen 24 peces, 12 d’un color i 12 d’un altre. Es comença amb les peces posades damunt de les interseccions tret de la central. Alternativament, els jugadors mouen una de les seves peces a una posició buida adjacent, unida per una recta. En lloc de moure, també podem capturar. Es fa amb un salt damunt la peça contrària immediatament adjacent la qual traurem del tauler. Les captures es poden encadenar, sempre amb la mateixa peça inicial. En segons quina versió de les regles és obligatori capturar. Així, si en el nostre torn no ho fem, l’oponent té el dret de bufar-nos la peça amb què ho haguéssim pogut fer, que es retira del joc. Guanya qui captura totes les peces de l’oponent o li impedeix moure-les.
I què en sabem del molí o marro de nou?
Pel que fa als seus orígens, s’han trobat taulers del molí esculpits a la pedra o en altres materials de base en diferents indrets i cultures, com ara: A l’antic Egipte, al temple de Karnak, segle XV aC. i a les piràmides de Gizeh; en unes excavacions de la primera ciutat de Troia; en una pedra d’una tomba de l’edat del coure al comtat de Wicklow (Irlanda); en una escalinata del temple de Mihintale any 21 dC a Sri-Lanka o en restes de vaixells víkings trobats en unes excavacions arqueològiques a Gokstad (Noruega), a Catalunya en trobem a Barcelona i a l’ermita de la Mare de Déu del Castell a Sant Llorenç de Montgai.
En el Gran “Libro de los juegos d’Alfonso X”, escrit l’any 1283, també es descriu aquest joc conjuntament amb l’alquerc, el backgammon i altres jocs coneguts en aquella època. Fins i tot, nobles anglesos van fer taulers gegants en el seus jardins, en els quals les fitxes eren nens o criats que es movien al so de les seves ordres.
I com s’hi juga?
El joc està format per: un tauler amb tres quadrats concèntrics, amb quatre línies perpendiculars que uneixen els seus punts centrals, 9 fitxes d’un color i 9 fitxes d’un altre color.
L’objectiu del joc és aconseguir el màxim nombre de molins. Cada molí permet retirar una de les fitxes del contrincant i quan un jugador només es queda amb dues peces, perd la partida. Un molí equival a col·locar tres peces del mateix color en línia recta, en un mateix costat d’un quadrat o en una de les línies que uneixen els tres quadrats. S’hi poden posar fitxes a totes les interseccions del tauler.
El joc es divideix en dues parts. En la primera, els jugadors han de col·locar alternativament i estratègicament les 9 fitxes en els punts del tauler, tot intentant posar-ne tres en línia. Un cop totes les fitxes estan posades, s’han de moure les que hi ha a sobre el tauler. Una fitxa es pot moure d’un punt a un altre que està immediatament al costat sempre que aquests punts estiguin units per una línia i que l’espai no estigui ocupat per cap més fitxa.
Quan un jugador aconsegueix un tres en línia ha d’eliminar una de les fitxes del contrincant de manera que aquest haurà de jugar amb una fitxa menys. Només es poden eliminar aquelles fitxes que no estan alineades, és a dir, que no formen part d’un molí. El joc s’acaba quan un dels dos jugadors es queda amb menys de tres fitxes, o quan un jugador no pot moure cap de les seves fitxes perquè les té totes bloquejades.
Quin sentit té jugar a jocs tant antics?
Recuperant els jocs de taula antics, ens apropem als jocs moderns o d’autor i així enllacem passat i present de la condició humana a partir dels seus aspectes més lúdics.
