Aureli Capmany i la ciutat de Barcelona
Barcelona és protagonista indiscutible i molt important en la vida i l’obra d’Aureli Capmany. Nascut al barri del Born, va anar a viure a la Rambla on la família va traslladar botiga, obrador i vivenda. És a dir: al cor barceloní, entre els carrers del Carme i d’Hospital. Ell és un “vell barceloní”
Capmany ho té tot a prop: l’Orfeó Català, el Liceu, la parròquia del Pi, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Ateneu Barcelonès, l’Esbart Català de Dansaires, l’església de Santa Maria del Mar, la plaça de sant Jaume, … la ciutat al seu abast a peu, tot passejant.
L’any 1900, passats els trenta anys, sofreix una greu malaltia d’inflamació de budells que l’obliga a restar a casa. El temps d’inactivitat li serveix per decidir, segons explica:
“… instintivament el meu pla de treball fonamentant la meva actuació vers el folklore de Catalunya i la Història de Barcelona” . Per això no ens ha d’etsranyar que la ciutat ocupi part de la seva producció escrita: ell mateix li dóna el paper important i destacat.
No podem oblidar que Capmany és testimoni dels canvis continus que sofreix la ciutat per passar de la Barcelona vuitcentista, que fa poc a aterrat les muralles, i s’obre fins la Barcelona dels anys cinquanta del segle XX. A mig camí: l’obertura de la Via Laietana que modifica profundament l’entramat de carrers i places. El mateix carrer on ell neix, desapareix. Aquesta Barcelona, és la que Capmany, de manera molt clara, vol retenir en l’obra a Àlbum fotogràfic de Barcelona retrospectiva 1800-1900 : recull d’aspectes ciutadans vuitcentistes desapareguts, editat per l’editorial Millà l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal que consta de seixanta làmines de fotografies, dibuixos o gravats de carres, places i elements urbans desapareguts o l’escrit anomenat Ochocentismo barcelonés. Però també ho fa en altres textos que tracten d’altres temes barcelonins: els gremis, els teatres, les esglésies, els costums, les festes o les fires. Anem a repassar-los una mica amb alguns exemples.
Sobre els edificis religiosos podem esmentar La Iglesia de Santa Ana de Barcelona, de 1929, i La Iglesia de San Pablo del Campo de Barcelona, de 1931, ambdues molt il·lustrades amb dibuixos i fotografies. Altres textos més breus en forma de col·laboracions a publicacions periòdiques també s’hi refereixen, per exemple: La iglesia de Belén y la nueva cripta de San Ignacio, publicat a Barcelona Atracción, el mes de gener de 1928, entre altres.
Les festes de la ciutat és l’altre tema amb presència àmplia a la seva obra: la festa de la puretat, Carnestoltas, de l’any 1902, La Mare de Deu del Carme : (popularitats) dee 1903, tots al diari La Renaixensa; Juny : ginesta i fogueres, que parla de la festa del Corpus Christi i Santa Creu : una antiga tradició dels barcelonins, els dos textos a D’ací i d’allà : magazine català del 1928; La festa de la Puríssima a Barcelona i Diada de Santa Llúcia, de l’any 1929, La Festa del Corpus a Barcelona, La Santa Creu i El gloriós miracler Sant Roc de 1930, tots al diari El Matí; Pasqua Florida que es troba a la revista Claror : publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, del mes d’abril de 1936, Les fires i festes de Barcelona que Ràdio Barcelona publica el mes de setembre de 1937.
A més del territori i dels edificis religiosos, Capmany escriu sobre diversos monuments i espais urbans de Barcelona: l’any 1930 a l’article titolat El degà dels monuments de Barcelona a El Matí on escriu sobre el monument de santa Eulàlia a la plaça del Pedró, l’any 1936, la revista Barcelona Atracción : revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros inclou l’escrit il·lustrat referit a El nuevo y definitivo monumento a Pi y Margall, i l’any 1938 tracta la història d’un espai emblemàtic de Barcelona a El Fossar de les Moreres i l’Any 1714, text que edita l’associació Els Néts dels Almogàvers, l’any 1938 i el 1948 explica com és El pesebre monumental del altar mayor de la iglesia de Belén que es troba tan proper a casa seva.
La Rambla, trepitjada diàriament per Capmany és objecte de comentari històric i anecdotari, el passeig i els nombrosos edificis que en època de l’autor hi tenen seu: La Rambla a la publicació Barcelona sentimental de 1939 o l’extensa obra amb títol El Café del Liceo : 1837-1939. El Teatro y sus Bailes de Máscaras, apuntes històricos de 1943 dedicada especialment al cafè i als balls de Carnaval que es feien al Liceu. Barcelona i el seu territori o al titolat El caràcter barcelonetí, sobre el barri mariner de la Barceloneta que es troba a D’Ací i d’allà : magazine català, l’any 1930 o a Nuestra Señora de Gracia : segregación de la villa y nueva agregación a la ciudad de Barcelona que forma part de l’Álbum histórico y gráfico de Gracia editat l’any 1950.
També mereix ser reconeguda la recopilació d’efemèrides a la ciutat de Barcelona de les quals ell va un un extensíssim recull destinat a ser utilitzat en escrits de tota mena de temàtica barcelonina. L’any 1938, Capmany i l’Esbart Català de Dansaires tenien programada una col·lecció d’obres sobre aquest tema que s’havia d’iniciar aquell any però que la Guerra Civil va estroncar. El primer volum duria per títol: Barcelona. Naixement i crexença de la ciutat.
Tota una munió d’escrits que parlen de temes barcelonins: del concurs de gegants de l’any 1902 al prestigiós gremi de bastaixos. La ciutat de Barcelona, la seva estimada ciutat.
