Castell d’estela (sardana)
Pere Fontàs i Puig
Pere Fontàs i Puig va néixer a la vila d’Amer el 13 d’agost del 1932 i es va iniciar en la música de la mà del seu pare, que també era músic. Als tretze anys va entrar a formar part de l’orquestra Moderna d’Amer i als dinou, quan estava fent el servei militar, anà a la Principal Amerense. Sis anys més tard va ingressar als Montgrins i el 1961 va tornar a la Principal Amerense com a director, on a més tocava el piano, el violí, el fiscorn, cantava i feia arranjaments.
Finalment va ingressar a la Selvatana amb la qual va fer la seva primera actuació el 23 de febrer del 1964 a Figueres. Vint anys després, el 1984, n’esdevingué el director i fins el 1993, any en què es va retirar dels escenaris a causa d’una malaltia cardíaca. Pere Fontàs moriria a la seva vila natal d’Amer a l’edat de 69 anys el 2 de juliol de 2002.
Notable instrumentista de fiscorn, es va dedicar plenament a la docència. Va tenir més de 200 alumnes. I com a compositor, va escriure una setantena de sardanes. La seva primera composició la va fer als 18 anys i la va dedicar a la seva mare Carme. I dins la seva producció destaquen altres títols tan populars com La planxadora de casa (dedicada a la seva germana), Dalt del padró, Maria Pilar, Aires amerencs, Cant a Ripoll, Passeig Maristany, Solitud o Montsevalls, amb la qual va obtenir el guardó de La Sardana de l’Any del 1974, un reconeixement popular que va tornar a merèixer el 1977 amb la sardana El parc de la Guineu, segurament, la més popular de les seves composicions.
Però la sardana que esdevé el nostre CLÀSSICS DE COBLA d’avui no és la més popularitzada però és la que obtingué el més preuat dels guardons musicals de tota la producció del mestre Pere Fontàs. El 16 de novembre de 1980, la votació del públic assistent al concert celebrat al Palau de la Música Catalana li atorgava el Premi Joaquim Serra per la seva sardana “Castell d’estela”.
L’escoltarem en la versió que la Cobla Els Montgrins enregistrà per al CD “Fontàs dirigeix Fontàs” l’any 1999.