Correctora de mots
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Julieta Martínez i Jou estira el carro pels carrers. Està jubilada, disposa de temps i domina a la perfecció la llengua catalana que ensenyava fins fa poc en una escola d’infants. D’escriure… en sap un niu. De bon matí surt de casa amb l’objectiu de contribuir a normalitzar l’idioma. Ho té clar, la feina no se l’acabarà però aporta el seu granet de sorra a fer visible en els comerços paraules redactades amb la parla mil·lenària del país.
La dinàmica de treball és la següent; de bon matí inicia una ruta i, en arribar-hi, s’atura davant les botigues per contemplar els aparadors. Mira els rètols i els procura llegir: “Queviures Lolita”, “Perruqueria Home i Dona”, “Sabateria Castells”… Anem bé! “Fashion Golden”… Ep, para el carro! aquí alguna cosa patina!! Es fixa amatent en el gènere que s’exposa en l’interior i n’examina etiquetes: “Pantalons 30 €”, “Camisa 15 €”, “Abric 60 €”… Així i tot, entra amb molta correcció i felicita la botiguera per etiquetar en català però, encuriosida, li pregunta el perquè del cartell de l’establiment en anglès. La venedora informa que la tenda forma part d’una cadena d’origen estranger i que és la marca comercial de l’empresa amb seus a les principals ciutats del món: New York, Tokio, Londres, París, Roma… i, des de fa poc, “Targue”.
La Julieta en el carro hi porta un ordinador portàtil, impressora, tintes i papers de mides i colors diferents. També hi porta coles adhesives, tisores, retoladors… fa anar tots els estris força sovint. Ofereix els seus serveis, assessora les tendes i els agraeix la predisposició i atenció rebudes malgrat que, en comptades ocasions, ha rebut algun moc. Hi ha gent per tot, pensa. Gira cua i continua amb la causa.
No pretén eliminar el castellà, ni l’anglès, ni el francès, l’alemany o, per exemple, l’urdú de la carta de menús dels restaurants però creu que alguna cosa ha de fer perquè el català també hi sigui present. Si no és aquí, on?
Està contenta de les accions realitzades. Per correu electrònic envia als clients la traducció al català dels productes que necessitin. No ho fa per diners, l’omple d’alegria veure’n resultats com el d’aquest matí a la “Peixateria Fu Manchu” on ara el “Bogabante” l’etiqueten primer “Llamàntol” i, la “Merluza”, “Lluç”. Al poble, ha renunciat que li facin un monument.
Una abraçada ben forta… fins a la propera!