Els Valldemosa – Cuac, cuac, cuac, na Catalina de plaça

Els Valldemosa – Cuac, cuac, cuac, na Catalina de plaça

La família Estaràs és fonamental a l’hora d’investigar i recordar tot el treball a l’entorn del folklore mallorquí. Els tres germans, Rafael, Bernat i Tomeu, formen part d’aquesta nissaga que, juntament amb el seu cosí Maties i amb les participacions esporàdiques de novies i dones –totes estrangeres per cert–, a instàncies de l’escultor Horacio de Eguía, posen en marxa, l’any 1959, “Los existencialistes de Valldemosa” un grup destinat a cantar, bàsicament, per als turistes, a la sala Tito’s de Palma. Les arrels de tot plegat es troben a l’Hotel del Artista, de Valldemossa, que gestionava el seu pare, des dels anys 40 del passat segle XX. Així ho recordava Tomeu.

Mon pare va adquirir aquest local, i aquí vàrem començar tots naltros ajudant també, els meus germans i sa meva germana ajudaven a fer el menjador amb els artistes que venien, un dels principals precisament era en Coll Bardolet, pintor, que va ser el primer que em va dur la primera flauta que jo vaig tocar. Me va regalar aquesta flauta i ha estat l’instrument de sa meva vida. Parado de Valldemossa va ser format per mon pare juntament amb altres amics i el germà Pere Estaràs, en Joan Antoni Fuster, en Macià Barber, tots els amics de l’època. Ells van ser els pioners de sa música aquí, a Valldemossa, i un dia varen decidir fer aquesta agrupació i aquí se va fer. Començarem a tocar i a ajudar mon pare, dins l’agrupació. Quan vaig començar a tocar jo tenia 8 o 9 anys. I els meus germans també participaren en es Parado”

Tomeu que va ser l’últim supervivent dels germans Estaràs, va morir l’any 2019. L’agrupació Parado de Valldemossa que ell mateix ens recordava, fundada l’any 1925 pel seu pare, ofereix doncs als germans Estaràs una base sòlida per la creació dels Valldemossa. Després arriba la internacionalització que comença a Londres als anys 60, on hi treballen tres o quatre mesos cada any, a partir de la seva presentació a les sales de festa Empress Club i Blue Angel, d’on fan el salt a la BBC. I allí Els Valldemossa hi troben un èxit sorprenent, en el programa de màxima audiència de la televisió britànica, cantant en mallorquí, perquè siguin on siguin, sempre comencen els seus concerts amb una cançó mallorquina. L’èxit fa que hi tornin en diverses ocasions. Na Catalina de plaça és una cançó popular mallorquina enregistrada l’any 1965 pels Valldemossa, dedicats de ple a la recuperació i manteniment del folklore balear. També podríem recordar la participació dels Valldemossa al festival d’Eurovisió del 1969, fent costat a Salomé, però aquesta ja seria realment una altra història.