E d’Enxaneta

Enxaneta

Aquesta sí és una paraula exclusivamente castellera. Fins ara haviem repassat paruales que tenen d’altres significats a fora de l’àmbit dels castells humans. Enxaneta, segons el TEMCAT, és l’infant que corona un castell. El diccionari castller inclou aleta (com a sinònim emprat al Vendrell) i la paraula anglesa crowner (coronador) en la traducció oficial que fa poc se n’ha fet del lèxic casteller.

De l’enxaneta sempre se n’ha dit, de forma popular, que és el més petit que corona el castell però aquesta afirmació té matisos. En la majoria de castells (llevar dels pilars) l’encxaneta s’encavalca per sobre de l’aixecador i és precisament aquest el més petit, el del penúltim pis, el de menor talla per poder facilitar el pas de l’enxaneta. Angitament l’aixecador aixecava i era més gran però ara no fa cap funció d’alçar i és de menor mida que l’enxaneta.

L’enxaneta és un de sol però en els castells compostos n’hi poder haver més (un per cada pom de dalt). En estructures com el nou o com el set se’n pot fer servir un de sol que travessa tots els poms de dalt però també se’n poden utilitzar dos (pel set) o tres (pel nou). En els castells amb l’agulla (amb el pilar al mig) l’enxaneta corona l’estructura externa i és l’aixecador el qui acaba carregant el pilar i per tant coronant el castell.

La paraula enxaneta s’escriu amb E inicial però també està acceptada amb A inicial: anxaneta. De fet així s’anomenaven els Concurs de Castells que es van celebrar a Vilafranca, per Sant Fèlix, entre el 1968 i el 1971: l’Anxaneta de Plata.