El gest a Catalunya
A la Facultad de Filosofia y Letras de La Universidad Nacional de Cuyo de la ciutat de Mendoza (Argentina), l’any 1957 hi trobem sota la direcció del filòleg alemany Fritz Krüger, en el Tomo VI de Anales del Instituto de Lingüística, un estudi singular: El gest a Catalunya, redactat en llengua catalana per Joan Amades, que el signa com a Conservador del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona.
El treball, que consta de 60 pàgines, està estructurat en dues parts. En la primera, el folklorista explica en una breu introducció que, al llarg de 40 anys, havia anat anotant en un miler de fitxes els moviments de dits, mans, cos, moixaines i joguinetes infantils que li despertaven interès etnològic com a llenguatge no verbal. Argumenta la dificultat seriosa de classificar-los i, malgrat la complexitat, n’ordena i dóna a conèixer alfabèticament 298 dels emprats en el seu moment a terres catalanes.
Pel que fa a la segona part, i d’aquí la singularitat de l’estudi, Amades utilitza 96 fotografies per exposar de forma vistosa alguns dels gests més expressius del país, com ara: posar banyes, fer el fatxenda, pagar, fer pam i pipa, parar l’orella, preguntar quina hora és, fer silenci, vigilar… esdevenint un curiós mosaic avantguardista pel mètode, el tema, l’autor i l’època.
Per fer visual el projecte, Joan Amades encarrega les imatges lexicogràfiques al fotògraf Miquel Carbó i Castany i, a més, comptà com a elenc de figurants per exemplificar les gestualitats amb el seu cercle de familiars més pròxim. És a dir: la muller, l’Enriqueta Mallofrè, la germana d’aquesta, la Consol Mallofrè, la neboda d’ambdues, la Francesca Nadal, i el propi Joan Amades, els quals que es mudaren per l’ocasió de vint-i-un botons.
També, com a curiositats, comentar que les fotografies foren realitzades en plena llum solar del dia, dalt del terrat de casa, al carrer Provença, 209 de Barcelona i també que, en particular en les que apareix l’Amades, són, imatges força simpàtiques, les quals sovint podem trobem en l’actualitat a la xarxa en adreces com: www.joanamades.cat o, en llibres que ens il·lustren de forma fotogènica el folklorista.
Precisament, en l’acte de cloenda de l’Any Amades 2009, impulsat, per l’Associació Cultural Joan Amades i amb el suport de l’antic Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, s’edità un targeta commemorativa, que es va distribuir arreu dels Països Catalans, amb la impressió d’un manifest per una de les cares i la reproducció, per l’altra, d’una dotzena de fotografies del treball el Gest a Catalunya que tenen com a actor protagonista l’Amades.
Les imatges originals de l’estudi, així com un exemplar del llibre Anales del Instituto de Lingüística, es troben dipositades ara en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Accions Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
De retorn a l’acte de cloenda de l’Any Amades, celebrat el dia 15 de gener de 2010 a la Sala de Conferències del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’antropòleg Manuel Delgado, va exposar, respecte a la pionera recerca sobre llenguatge no verbal de l’Amades, a la conferència: Al Principi fou el gest una anàlisi amb profunditat de l’aportació que va fer Amades en aquest terreny de la cultura popular.
Més enllà del rigor professional de l’article El gest a Catalunya de Joan Amades, el fet de contemplar les fotografies on apareix el folklorista, fa venir bones vibracions. Segur que, mentre feien les instantànies, s’ho van passar d’allò més bé. S’han de veure!