El jugar de l’Amades

L’any 1996 l’Associació Cultural Joan Amades editava amb El Mèdol de Tarragona el recull: El Jugar de l’Amades dintre de la col·lecció Biblioteca Joan Amades. Llegat Consol Mallofré, números 2 i 3. Tingueren cura de l’edició Imma Marín i Olga Pardo les quals, comptaren amb la col·laboració de Joan Figueras en les partitures, Griselda Karsunke i Jordi Vivancos en les il·lustracions i de Joan Soler i Amigó en la redacció del pròleg.

En relació als volums, Jan Grau Martí, director de la col·lecció, escriu a tall d’obertura que: “Dels diversos reculls que Joan Amades tenia previst publicar, El Jugar de l’Amades és el que més tenia l’aspecte de llibre. Sota el títol de Cultura infantil. Jocs, cançons i moixanes, havia enquadernat en dos volums el material que configura el recull present. Sense introducció, mig corregit i amb anotacions a mà fetes al marge, que clarament demostren l’aspecte de l’edició que Joan Amades tenia prevista i que mai va arribar a bon port. […] va estar a punt de veure la llum en dues ocasions, la primera de forma fragmentada a finals dels anys 20, en una revista o una publicació periòdica. La Consol Mallofré contava que Agustí Duran i Sanpere ho va proposar a Joan Amades, però no recordava de quina revista es tractava. La segona als anys 30, ja en forma de llibre i és el que configura el recull que tenim a les mans. Segons la Consol, el projecte d’edició es va estroncar per la mort del dibuixant i va quedar aparcat fins avui. Amades tenia certa amistat amb Jordi Vivancos, que va ser l’autor de les il·lustracions i va posposar el llibre perquè no acabava de trobar un altre dibuixant amb un estil que el satisfés tant com els dibuixos que ja tenia…”

I, com a mostra dels continguts, compartir la següent juguesca on s’explica De com la guilla i la somera es varen canviar el prenyat.

“Diu que molt temps enrere el prenyat de les someres durava tan sols set setmanes mentre que el de les guilles, dotze mesos. Una vegada que la guilla i la somera es varen trobar pel bosc la primera li va dir a aquesta:

– Feia temps que et buscava per proposar-te un benefici; el meu prenyat dura tretze mesets que en un bufar estan passats, mentre que el teu dura set setmanes que mai no les acabes de passar. Com que jo et tinc molta compassió, si vols podem fer barates i tu hi sortiràs guanyant, i força.

La somera hi va caure de pla i es varen canviar el prenyat. Va passar llargament el temps en què la somera havia de deslliurar sense que tal esdeveniment arribés i tota la rucada estava alarmada davant de la anormalitat fins que varen preguntar a la somera què podia haver passat i aquesta va contar l’episodi amb la guilla. Seguidament varen anar en cerca d’aquesta, però com que ja feia bon temps que se l’havia tret del damunt, va contestar amb ironia que ella ja no podia fer res, puix que ja no estava prenyada. Els rucs varen prendre la cosa com un gros insult i decidiren armar un complot contra la guilla per reivindicar l’honor de l’espècie i perquè fos tornat a canviar el prenyat. Tot i que d’això fa molts anys, el plet encara dura i hi estan interessats tots els rucs del món i per això quan dos rucs es topen, àvids de saber com segueix el plei, de seguida es pregunten l’un a l’altre:

• Com està, com està, com està?

L’interpel·lat respon:

• Com està, com està, com està!