El pessebre del Corpus
Aquest any, per complir-se els 700 anys de la processó dels Corpus de Barcelona, hem redescobert, amb l’ajuda del llibre “Corpus. La festa de les festes” d’Amadeu Carbó, el magnífic esdeveniment que representava per a la ciutat aquella processó. Se’m fa difícil trobar un equivalent contemporani d’una activitat tan singular, tan multitudinària i tan plural com era la Processó del Corpus.
Carbó ens explica que entre els elements de la processó hi havia l’entremès de “La Nativitat” seguida de passatges que envoltaven tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli per representar-lo teatralment. La referència a aquesta presència del misteri de Nadal a la processó la trobem al llibre de les solemnitats de Barcelona amb data de 1424.
Més endavant en un document del 1435, es pacta la restauració d’aquest entremès. El document, en forma d’esborrany, es conserva a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, i s’hi pot llegir una descripció de l’entremès. L’escenografia consistia en un decorat format per tres arcs. A l’esquerra hi havia el bou i la mula (que sembla que havien de tenir el cap articulat perquè es mogués), acompanyats per sant Josep que estava agenollat. Situada a l’arc que estava més a la dreta hi havia Maria, també agenollada en actitud d’adoració. Al mig, s’hi podia veure una imatge del Nen Jesús, tot nu, que desprenia uns raigs de llum que il·luminaven Josep i Maria. Tot plegat acompanyat d’un estol d’àngels que cantaven el Gloria in excelsis. Pujant per una escala, a l’inici de l’entremès hi havia els tres Reis que arribaven per adorar l’Infant.
Aquest document ens fa pensar que el pessebre, com a tradició, devia ser un fet habitual en la societat catalana abans del segle XV, ja que estem parlant de la restauració d’un element de la processó que devia haver estat usat ja molt anteriorment.
Si mirem una mica més enrere trobem que al llarg de l’edat mitjana eren habituals les representacions a la plaça pública, als claustres de les catedrals i fins i tot a dintre de l’església, dels Misteris, petites obres de teatre que ajudaven a comprendre alguns dels fets de la vida de Jesús. Alguns autors situen aquest costum a partir del segle XI. A Espanya hi ha el testimoni d’Alfons Xè el Savi, que visqué a la segona meitat del segle XIII, quan diu que entre les representacions que feien els clergues hi havia la de la Nativitat del Senyor. Aquestes representacions a l’interior de les esglésies van ser prohibides en temps de la Contrareforma. Les actuals representacions de Els Pastorets són una herència clara d’aquestes petites comèdies sagrades.
La processó del Corpus ens ha permès endinsar-nos en els orígens de la tradició del pessebre. No és fàcil determinar quan es comença a fer el pessebre, ni de quina manera. El que hem vist és que la devoció pel naixement de Jesús era ben present a l’Edat Mitjana. La representació que sant Francesc va fer l’any 1223 a la mítica Missa del Gall de Greccio és l’exemple més evident que representar els Misteris de forma teatralitzada era un recurs pedagògic utilitzat habitualment. La processó del Corpus, en el seu conjunt, era exactament això mateix, una forma de fer pedagogia de la fe, de forma visual.
La representació del Naixement es va anar consolidant fins arribar als pessebres que coneixem actualment. El pessebre és una de les eines pedagògiques més reeixides per transmetre la fe. Actualment, en una societat fortament secularitzada, és probablement l´únic element cristià que podem trobar en el si de moltes famílies no cristianes.
Enric Benavent Vallès