Els fulls de rengle
del fons Arxiu Joan Amades
Pel que fa a la descripció tècnica del que és un Full de Rengle, l’expert en cultura popular, Lluís – Carles Busquets en: Petit Recull de la Col·lecció Gràfica (fons Arxiu Joan Amades, 2013) descriu que: “El nom ve de la disposició en fila o rengle dels personatges o de les escenes que s’hi estampen. Es tracta, sens dubte, d’un dels gèneres més interessants i originals de la imatgeria popular catalana. Aquesta disposició apareix ocasionalment en algun altre full europeu, però no arriba a construir un gènere particular. Els fulls s’inicien amb escenes i figures militars, més tard s’hi afegeixen processons, desfilades o moixigangues.”
Ampliant aquesta informació, en el llibre: Els Tresors de Joan Amades, (Ara llibres, 2009) en el capítol: “El joc i el lleure en la imatgeria popular impresa”, redactat pels tècnics de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Jan Grau i Francesc d’Assís López Sala argumenten que Els fulls de Rengle: “… Són l’antecedent indiscutible dels retallables. La Guerra al Roselló (1793 – 1795) i la Guerra del Francès (1808 – 1814) en què apareixen les estampes o els cartells de reclutament, foren dos fets determinants per a la vida dels fulls de rengle de temàtica militar a Catalunya. Tal i com ens recorden Amades, Colomines i Vila, fou necessari un ambient propici a la guerra, perquè els catalans s’interessessin per la glòria militar. Potser per això els fulls de soldats són un producte genuïnament català.”
De retorn a la descripció dels Fulls de Rengle que fa Lluís – Carles Busquets, però, comentant ara que els que són de caire religiós, l’estudiós apunta que: “Les processons, foren també representades dins de la imatgeria popular i tingué molta acceptació, sobretot entre la canalla disposades en forma de fulls de rengle eren gràficament impactants, amb les imatges de penitents amb les vestes i cucurelles i carregats amb creus i cadenes. Aquests fulls es retallaven es cargolaven al voltant d’un palet que feia d’eix, i quan es desenrotllaven feien la sensació de desfilada. Els fulls de processons més antics que ens han arribat són fets amb tosques xilografies anònimes en blanc i negre, estampades en fulls a doble foli, sense peu d’impremta, però pel paper pensem que correspondrien a les darreries del segle XVIII.”
Ara bé, la nota curiosa en l’observació dels Fulls de Rengle, ja siguin aquestes làmines de gènere militar o de tipus religiós, ens la fan descobrir Jan Grau i Francesc d’Assis López Sala quan exposen en el citat anterior capítol del llibre que: “… La principal diferència entre aquells primers fulls de soldats i les processons més tardanes, és que mentre aquestes eren una successió dels elements de la processó vistos lateralment, talment com la veuríem passar pel carrer, els soldats acostumaven a ser repetitius i representats frontalment.”
Aquest és, en definitiva, un petit matís, un modest contrast, una desigualtat que possiblement en un primer moment passa desapercebuda als ulls de tothom; però que podrem descobrir gràcies a l’esperit de conservació de la imatgeria impresa que va recopilar el folklorista i que es conserva en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades del Departament de Cultura.
