Els seus mestres

Els seus mestres

Joan Tomàs va cursar estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, l’Escola Coral de l’Orfeó Català i a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. La seva trajectòria professional es va desenvolupar sempre entre la música i l’ensenyament, assolint un gran nivell en tots dos àmbits. Certament, posseïa unes grans facultats per a la música i va exercir el magisteri amb vocació i excel·lència, però ell sempre agraïa tot el que sabia i era, als seus Mestres.

Lluís Millet amb un grup d’alumnes.        Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs.     1912/13 – Autor: A. F. Imperio. CEDOC

D’una banda, perquè, ja des del primer dia, aquests foren destacades personalitats del món de la música, com ara Antoni Nicolau, Lluís Millet, Lamote de Grignon, Francesc Pujol o Joan Llongueres. I de l’altra, perquè ben aviat molts d’aquests passaren a ser veritables companys i amics seus.

El 1953, Joan Tomàs deia dirigint-se a l’Orfeó de Sants: Complireu tots els deures si teniu amor al vostre Orfeó, amor que no s’imposa, amor que ve de dins de l’ànima. Amor que fa riure i fa plorar, amor que fa cantar i fa callar, amor que tot ho omple, però no oblidessis pas el Mestre (o els mestres si n’hi ha més d’un), en la vostra estimació. Ell us estima amb amor paternal i, com a pare, us renya i us afalaga. Recordo que quan el malaurat Mestre Francesc Pujol va prendre la possessió de la direcció de l’Orfeó Català, en dirigir-se als cantaires els digué: Jo necessito del vostre amor; sense aquest amor jo no sabria pas fer res.

Francesc Pujol i Joan Tomàs amb el cor de nois de l’Orfeó Català, a la mesquita de Córdova. 4 de maig de 1930. Sortida a Sevilla i València. CEDOC

Joan Tomàs sentia pels seus mestres la més profunda admiració i tota la vida els demostrà, en públic i en privat, el seu agraïment. I al mateix temps també va rebre, per part d’ells, els millors elogis i la màxima consideració.

L’any 1955, Joan Tomàs va dir: Permeteu-me que expressi el meu agraïment més profond, primer, al meu pare, per la idea que va tenir de fer-me venir a l’Orfeó, i després, a tots els mestres, sense excepció, que ens han guiat pels camins de l’art més pur i noble, perquè el poquíssim que sóc en el ram de la música, a ells ho dec, que és com dir que ho dec a l’Orfeó Català”.

El 1967, Lluís Maria Millet deixava escrit: La vida del mestre Tomàs s’ha desenvolupat en la seva major part a redós de l’Orfeó Català. Home profundament compenetrat amb l’obra del mestre Lluís Millet, dedicà gran part dels seus esforços al cultiu i a la propagació dels ideals que mogueren el fundador de l’Orfeó.