Escales de la vida

Escales de la vida

Una part destacada dels documents, que hi ha en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és de tipus religiós. Entre els quals trobem: Estampes de Sants, Goigs, Fulls de Processons, Vella Quaresmes… i d’altres, com ara, Les Escales de la Vida o, també, anomenades Camins del Cel de les quals es conserva una curiosa col·lecció de 9 imatges impreses.

En el llibre Els Tresors de Joan Amades, coordinat pel Departament de Cultura i editat per Ara Llibres l’any 2009, en el capítol “Imatge i religió”, Lluis-Carles Busquets hi analitza les peculiaritats d’aquest tipus de documents efímers emprant, en la descripció, les paraules següents: “La representació consisteix en una escala de doble vessant, en què el primer és de pujada i s’hi pot veure una persona sola o una parella a qui, a mesura que va pujant l’esglaó, augmenta l’edat en deu anys, fins arribar a dalt de tot, que són els cinquanta. A partir d’aquí vénen els esglaons de baixada igualment de deu en deu anys, fins arribar a l’últim esglaó, que pot ser als noranta o als cent anys, depèn de l’estampa.

Els signes de catequització estaven representats per l’arbre de la vida, florit i ufanós a un costat del gravat, mentre que a l’altre costat es representa l’arbre de la mort, òbviament sense fulles i sec. No hi falta, al peu de l’escala, la representació del bateig, l’extrema unció, el judici final i, al capdavall de tot, el cel i l’infern.
Els signes moralistes es representaven per l’inexorable pas del temps, representat per un rellotge de sorra, i la vanitat humana amb un esquelet i/o la mort amb la dalla. També s’hi representava el rol de l’home i la dona en una societat eminentment masclista. La finalitat de la dona era la llar i la maternitat, mentre que la finalitat de l’home era el treball, la milícia o la caça.”

Pel que fa al recull de xilografies i litografies que hi ha dipositades en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General del Departament de Cultura, són de dimensions i procedències diverses. Per una banda, el format de les làmines oscil·la de la més petita, que fa 30 x 20 cm, a la major, que arriba als 64 x 48 cm. Malauradament, però, no sempre apareix degudament documentat l’autor al peu d’impremta, ni el taller d’impressió dels documents, ni els anys d’edició de Les Escales de la vida. Ara bé, pel que fa a les poques dades existents, cal comentar que la més antiga que hi ha catalogada en les calaixeres és de l’any 1862, així com, també hem d’afegir que, entre les poblacions i noms dels impressors, hi ha constància de les ciutats de Barcelona (Paluzíe), Madrid (José Maria Marés – originari de Barcelona -) i també el municipi francès d’Epinal (Pellerin) quan, en el segle XIX, aquesta localitat de la regió de La Lorena esdevingué un referent internacional d’imatgeria.

De retorn a les descripcions que Lluís-Carles Busquets fa de Les Escales de la vida, dir que: “…Normalment es tenien penjades a la capçalera del llit”, “…en els segles XVIII i XIX…”, que: “La més antiga la trobem impresa a Anvers el 1630, i amb posterioritat a França, Alemanya i Itàlia. Quant a casa nostra, les primeres són gravades pel valencià Baltasar Talamantes (1766 – 1805)…” i, també, per acabar, comentar que: “L’escala de la vida amb el pas del temps, anà evolucionant, igual que la societat, cap un món menys compromès amb la religiositat, i la prova la tenim que en cada nova impressió va anar deixant pel camí signes d’aquesta religiositat que la va veure néixer, per convertir-se al final en un gravat moralista o simplement decoratiu…”