Gegants de Vilanova i la Geltrú (1)
(Informació facilitada per la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú)
Vilanova i la Geltrú té tres parelles de gegants: els Gegants Grossos, els Gegants de la Geltrú i els Gegantons de Vilanova. Com que els primers ja tenen una història ben llarga i farcida de coses per explicar, parlarem preferentment sobre aquesta parella, unes figures d’alçada considerable i d’orígen llunyà.
El primer referent sobre els Gegants Grossos data del 1709, en el llibre de comptes d’obra de l’arxiu de la parròquia de Sant Antoni, on apareix escrit el pagament de pintar els gegants i mulassa, per les festes de Corpus. Aquestes primeres figures ja devien tenir una alçada destacable.
El Gegant de la Porra portava barretina, una banda de tafetà blau amb serrell i anava armat amb un porra. La Geganta Grossa vestia gipó amb peixera de puntes, davantal i maneguí, així com també una brossa de tafetà i un ventall. Les dues figures portaven perruca.
L’any 1771 s’estrenen els Gegantons de Vilanova.
L’any 1814, es va fer una restauració dels quatre gegants a càrrec de l’escultor vilanoví Andreu Serrat. També es van canviar els vestits dels quals només se sap que van ser dissenyats pel sastre Fernando Díaz. Les robes van ser adquirides per subscripció popular com gairebé totes les retauracions i modificacions que s’han fet a la parella.
Per la Festa Major de l’any 1832, es van fer uns nous vestits pels Gegants Grossos i es restauren els caps i les estructures de les figures. En aquella època, en Josep Vidal i Salleres va deixar en testament 500 lliures per restaurar els entremesos i els gegants de la vila. Es creen perruques noves i se’ls vestiex per primera vegada amb la indumentària moresca.
Més tard, el 1881, en una reunió familiar anomenada “The Trankil Club”, es va decidir pagar una nova restauració dels gegants i alhora també fer uns vestits trencadors amb l’estètica que fins aleshores les figures havien portat: deixen l’estil moresc per un vestuari romànic i la porra es canvia per una espasa. La nova indumentària va ser disseny de Josep Sugranyes.
L’any 1902 els Gegants Grossos de Vilanova van ser convidats al concurs de gegants de Barcelona. Davant la proposta, un grup d’entusiastes vilanovins va obrir una subscripció popular per a pagar uns nous vestits que fessin lluir als gegants en el concurs. El confeccionador del nou vestuari va ser el sastre Pau Robert. El gegant anava amb unes robes de color grogós amb la capa vermella i la geganta duïa faldilla i gipó. I tot esforç té la seva recompensa: la parella van guanyar la medalla d’or i diploma d’honor als “Gegants més alts de Catalunya”.
Durant la guerra els gegants van ser traslladats del temple de Sant Antoni fins a l’edifici de les casernes on van quedar abandonats i oblidats.
Després d’algun intent sense èxit de crear uns nous gegants, neix a l’any 1947 un grup de persones del “Fomento Villanovés” animades a recuperar els entremessos de la ciutat.
La intenció era recuperar la parella tal com era a principis de segle i mantenir la seva important alçada. Els esbossos van anar a càrrec de l’artista vilanoví Enric C. Ricart i l’obra va ser realitzada per l’escultor LLuís Sabadell. Finalment, al 1948 els nous gegants arriben a la vila. Només hi faltava una cosa: la porra del gegant, que es va afegir més tard.
Des de la dècada dels 60 i fins a principis de segle XXI hi ha un etapa important de canvis en els vestits i restauracions de les figures. Destaquen les modificacions de l’any 2005 que respecten l’estètica anterior però canvien la roba, els turbants, les sanefes i els brodats. El disseny va ser creació de Gemma Malé de Mataró i la seva realització va ser feta per Toni Mujal en el seu taller de Cardona.
Com a sortides destacades participen a la Festa Major del Poble Espanyol l’any 1929 dins del recinte de l’exposició Internacional de Barcelona i a la cerimònia d’obertura dels Mundials de Futbol del 1982 així com als Paralímpics de Barcelona de 1992.
L’any 2009, els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú van celebrar els seus 300 anys d’història. Per commemorar l’aniversari s’edita el conte infantil “Quants anys féu gegants?” escrit per Marta Minel·la, i un llibre sobre la trajectòria de la parella titulat “Ara vénen els Gegants” i escrit per Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda, Eloi Miralles, Bienve Moya i Heribert Masana. Durant l’any es duen a terme un seguit d’activitats com per exemple, la pujada a peu fins a Montserrat amb els gegants o una exposició de fotografies antigues i una gran torbada gegantera. La Colla de Vilanova i la Geltrú va regalar al seu gegant una nova daga tot recuperant així aquest element tan tradicional de la figura.
