Gener 2016 (segona part)
“Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer”. El viatge festiu del primer mes de l’any ens duu a la propera estació: les grans festes de Sant Antoni Abat. En aquesta ocasió us proposo nou paraules característiques: porquet, diables, dimonis, fogueres, foguerons, barraca, passada, beneïdes i traginer.
Sant Antoni rep a la imatgeria catalana l’epítet “del porquet“, ja que cridat a Barcelona per a alliberar de la possessió del diable la dona i els fills del governador, va curar el porquet d’una truja que se li havia acostat. Les fogueres són un altre tret específic de la festa, que trobem com a foguerons a Mallorca o barraques al País Valencià. Destaquen entre els personatges al·legòrics els diables o dimonis que havien temptat el sant. La desfilada pròpia de la festa de Sant Antoni es coneix com els Tres Tombs. També se’n diu Passada o Beneïdes al País Valencià i Mallorca, devent-se la darrera denominació al costum de beneir el bestiar davant l’església o la foguera ritual en el transcurs de les tres voltes de la desfilada, on el protagonista solia ser el traginer.
En l’univers escrablístic també trobem aspectes interessants al voltant de les nou paraules. Porquets, fogueró, passada i beneïda són tots escrables de set fitxes sorprenentment únics (el dígraf “qu” representa al joc una sola fitxa)! Amb dues combinacions tenim dimonis (dominis), foguera (fogareu o fogàreu, variant del verb afogar – abrusar) i barraca (bràcara – dona pertanyent a una antiga tribu de les terres de la Braga actual). Els diables sumen quatre anagrames (balides – corcades, esbaldí variant del verb esbandir i libades – femení plural del participi passat del verb libar), mentre que traginer presenta set combinacions: entrigar (del pronominal antic entrigar-se – retardar-se), integrar, regirant, tragiren (de tragirar, afectar l’ànim o el cos d’una persona o una cosa traient-lo de l’estat habitual), triganer (que triga) i trigaren!
_____________________________________________
“Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa“. Malgrat el temps gèlid, el cicle hivernal festiu segueix amb els vots de poble de la diada de Sant Sebastià. Patatuf, garrofí, matapuces, sellons, gitanes, grimpaires i pelegrí són les propostes relacionades amb les celebracions del mestre del gener.
Comencem a Moià, amb els garrofins, els joves portadors de la imatge del sant a la processó del poble, que deuen el nom a les barretines semblants a unes garrofes, precedint l’estrafolari Pollo, anomenat també matapuces o robaescaroles. Característic dels garrofins és també el contrapàs que executen, i és que el ball és un aspecte important d’aquesta festa. Trobem així el ball de gitanes, comú per tot el Vallès, de sellons a Alcarràs i del patatuf a Viladecans. Si fem parada a Matadepera, hi trobarem el pi de Sant Sebastià, que esdevé el punt central de la festa i on, el dissabte després del sant, els grimpaires s’enfilen amb agilitat, per a tocar-hi el pernil penjat. I finim el nostre breu viatge a Tossa on, per acomplir el vot al sant que va lliurar el poble de la pesta fa sis segles, cada any se celebra una processó fins a la capella de Santa Coloma de Farners, comitiva que va guiada per un pelegrí designat pel rector de l’església parroquial.
Entre les paraules escollides, en tenim des de set fins a nou lletres, aquest darrer cas menys sovint a les partides de Scrabble. Dels set escrables, no donen cap anagrama: patatuf, matapuça i grimpaire. En canvi, garrofí permet la combinació farroig (fenc), mentre que sellons té l’anagrama llossen (del verb llossar, acerar el tall d’un estri). Pelegrí té dos anagrames més, de la mateixa família: perleig i perlegi (de perlejar) i gitanes suma vuit combinacions: dos relacionats amb el nostre tema santeig i santegi (de santejar, ésser comparable a un sant o els seus actes), després engatis, gatines (de gatinar – parir la gata), ginesta, ingesta i teginàs (de teginar – fer un teginat en un sostre).