Gínjols

Els gínjols són molt medicinals

El ginjoler és una planta que, segurament, procedeix de la Xina (llat. Zizyphus vulgaris i Zizyphus jujuba; cast. azufaifo). Es tracta d’un arbust de llarga i antiga implantació a les nostres comarques que té les rames inclinades amb unes estípules rectes i espinoses. Les fulles són alternes i llustroses i amb unes flors groguenques poc vistoses. Els fruits –anomenats gínjols— són una mica ovalats, de color rogenc, força dolços i tenen propietats medicinals. Tradicionalment, els frares caputxins han emprat els gínjols en la composició del celebrat decoctum pectorale que preparaven per als malalts, ja que els gínjols ajuden a estovar la tos i faciliten l’expectoració, tal com ho registraren els frares en les pàgines d’un antic receptari: “sus frutos son pequeños, redondeados y de color encarnado, y sirven en nuestras enfermerías para formar un cocimiento pectoral muy útil en muchas afecciones del pecho. Se administran las azufaifas en tisana de agua para combatir los catarros pulmonares” (Pócimas de capuchino, 48).

Una bullida de gínjols convenientment assecats a l’ombra, és un laxant molt eficient i gens agressiu. Fra Antoni Castell, apotecari del Monestir de Montserrat, l’any 1592 tractà de la manera de preparar aixarop de gínjols (cf. Theórica y pràctica de boticarios, ff-38-39: “xarave de gínjoles”), aquest xarop de gínjols el sol recomanar, encara, fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, i gran coneixedor de la tradició eremítica a Montserrat i a Catalunya.