Gràcies als cantaires

En les missions per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, de tant en tant, es trobaven amb
cantaires generosos que admirant la seva feina col·laboraven tant com podien. A la llibreta de Joan Tomàs, en la missió número dos, el 1922, en trobem algun cas que descriu així:
Genís Tarrés i Arnau “Bot”
De 66 anys d’edat, natural de les Planes. Pagès d’ofici i un dels homes més trempats i servicials
que hem conegut. Aquest bon home, dotat d’una memòria prodigiosa, ens cantà ell sol més de
setanta cançons, que, segons digué, les havia apreses gairebé totes de la seva mare que, com ell,
era també nascuda a Les Planes.
Els primers dies era tal l’interès que hi prengué que es passava les nits sense poder dormir,
rumiant les cançons que ens cantaria l’endemà, els noms de les quals s’apuntava, a sa manera,
en una llista.
Posà en nosaltres, durant els pocs dies que convisquérem amb ell, una aital estimació, que tot ens
ho hauria donat i ell fou qui el dia d’anar-nos-en volgué portar-nos les nostres maletes fins l’estació
i el veiérem plorar en els darrers moments d’acomiadar-nos.
Cantava encara amb veu mig mancada de fermesa i amb bona entonació, seguint sempre
l’expressió del text.

Salvi Amagat i Tarrés “Dou”
Pagès de 32 anys, natural de Les Planes. Nebot d’en Genís Tarrés. Molt trempat i molt bon
cantador.

Sap les cançons de la seva mare, germana d’en Genís, que segons deia tothom és una excel·lent
cantadora i un pou de cançons. Tinguérem ocasió de fer coneixença amb la seva mare però tots
els nostres esforços i totes les nostres habilitats foren envà per arrencar-li una sola cançó.
En Salvi, amablement, ens transmeté totes les que ell recordava d’haver-les sentit en altres temps
cantar a la seva mare.
En Salvi ell mateix és un poeta espontani i fa cançons. Es veu que ha llegit poesies de mossèn
Verdaguer.
És curiós el fet que essent ell republicà i home d’idees avançades, cada any per Nadal fa alguna
cançó nova per l’adoració i ell mateix l’ensenya a la mainada que va a l’església. Posseïm el text
d’algunes d’aquestes cançons en les quals s’hi revela un bon instint.
Tenia un timbre de veu molt agradable i sabia donar expressió a les seves cançons.
No mancà ni un sol dia a la Casa de la Vila, i es pot dir que fou ell l’eix a l’entorn del qual giraven
tots els cantaires.