Jesús Ventura i Barnet, en el record
(Barcelona, 1960 – Sabadell, 2022)
Anomenar-lo Mestre gens ni mica no li agradava. Ara bé, ho ha estat i dels grans de la sardana. I, ja posats, afegiré altres etiquetes que l’honoren com a bon músic, compositor, instrumentista, director, productor, divulgador, comunicador, periodista… Remarco. Són paraules amb significat que escullo de cor per destacar la trajectòria professional d’un homenot català que, malauradament, ha mort a Sabadell el 18 de maig d’un maleït càncer.
Quina impotència! Perquè, a més, quan se’n va d’aquest món una persona vital (abans d’hora) l’enuig ens commou l’ànima. Sí, ja podem picar de peus ben fort que, davant de la mort, poca cosa més podem fer que no sigui acomiadar els difunts, fer la millor companyia possible als familiars i recordar l’amic.
D’aquí que vulgui escriure aquest text d’agraïment al Jesús per les bones estones viscudes junts. Perquè, gràcies al seu tarannà bonhomiós, he tingut el privilegi de poder col·laborar en el programa de ràdio Fes ta Festa dedicat a la cultura popular, el qual, setmanalment, ha dirigit des de l’any 1989, primer a Ràdio 4 i, després a partir de 2010, com a proposta digital, obsequiar de forma generosa les emissores locals.
Positiu de mena davant les adversitats de la vida, l’humor l’ha acompanyat sempre i, amb una espurna d’ironia, ha afrontat els problemes el millor que ha sabut. Una mostra? Compartir l’actitud que va emprendre en saber que la direcció de Ràdio 4 li deixava d’emetre el Fes Ta Festa quan anava a celebrar en antena el 20è aniversari. Solució davant del mal de panxa? Aprofitar les noves possibilitats que oferia internet i emetre el programa en podcast. (que com a novetat de l’època, el mot mal pronunciat per ell en català, en cap cas, deia era sinònim de dir una paraulota)
Que bé que t’has comunicat per les ones, Ventura! I, que fàcil que ens ho has fet per estimar la sardana. Em quedaré curt en voler enumerar les coses que has arribat a fer de qualitat per la música i la cultura popular del poble. Per on començo, però? Per la composició d’una trentena de sardanes i, entre d’altres peces, la suite Vida dedicada a la teva muller, l’Elena. Què més? Per ser arranjador i instrumentista de tota mena d’obres per a cobla. Per on segueixo? Per ser el creador festiu de ritmes de carrer com: El Galop de la Mercè, La Marxa de l’Àliga de Barcelona o La Marxa de l’Àliga de Reus. I, què més? Per ser intèrpret de tible, flabiol i director de cobles. Quines? La Principal de Barcelona, Mediterrània, La Principal de Montblanc, Sabadell, Mil·lenari de Perpinyà, Juvenil de Bellpuig, Catània, Ciutat de Girona, Ciutat de Cornellà, Tres Turons. Poca broma, no tothom ho pot dir. Com tampoc el fet d’haver dirigit batuta en mà al Palau de la Música Catalana i en diferents escenaris d’arreu del món.
Activista cultural d’empenta, la vinculació amb entitats com l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona i Músics per la Cobla ha estat majúscula. La primera l’ha presidit, ha remodelat activitats com el Memorial Joaquim Serra, les ballades a la Catedral de Barcelona i ha tingut cura per a la conservació de 6.000 partitures a l’arxiu. I, de la segona, cosa semblant ha fet preservant i difonent en línia un banc de 30.000 partitures, dirigint la virtual Cobla de Cambra de Catalunya i gravant un nombre important d’enregistraments tot divulgant l’obra de compositors com Francesc Pujol, Joaquim Serra, Juli Garreta, Josep M. Riera, Fèlix Martínez… Què més vull afegir? Un bon llibre La Sardana a Barcelona on fa un acurat estudi de la vinculació, al llarg de la història, de la dansa en el cap i casal de Catalunya.
Cert és que en aquesta terra tots estem de pas, però la petjada artística deixada pel Jesús al país és enorme. Un tresor! Tant de bo en endavant sapiguem gaudir-ne al màxim. Estic convençut que ja en un futur proper la teva obra serà considerada com un nou clàssic. Ah! i deixa’m afegir una dita que et pugui fer riure allà on siguis: Que et vinguin al darrera tocant el flabiol.
Signat: Antoni Serés
