Joan Tomàs, deixeble de Lluís Millet
Lluís Millet va ser el professor de solfeig que Joan Tomàs va tenir a l’Escola Municipal de Música i el director de l’Orfeó Català quan Joan Tomàs en va ser cantaire i alumne.
El 1919 el mateix mestre Millet va nomenar Joan Tomàs director de la secció de nois de l’Orfeó Català i l’any següent mestre. La seva relació sempre més va ser propera i estreta, com es pot constatar a través de la correspondència que s’intercanviaven tant per motius professionals com personals.
En un concert de l’Escola Choral de Terrassa sota la direcció del mestre Tomàs, el gener de 1930 al Teatre Principal d’aquesta ciutat, el mestre Lluís Millet va presentar el programa tot dient:
“Un mestre d’Orfeons no s’improvisa; cal una forta vocació, una pràctica d’anys, un ver temperament i un pregon sentiment i coneixement del que representa aquesta obra musical popular en la nostra terra. En Joan Tomàs reuneix totes aquestes qualitats tan difícils de trobar en una sola persona: ell formà part del chor de nois de l’Orfeó Català fins que la veu li féu el canvi; després continuà cantant en la secció d’homes. I mentrestant anava completant seriosament la seva formació musical fins esdevenir un músic complert.”
“Així en Joan Tomàs ha aconseguit ésser un model de mestre d’Orfeons. Ell, dominant aquest art nobilíssim de la música; ell, vivint sempre en l’amor i en la pràctica de l’art choral; ell, nasquent i revivint sempre en el fogar pairal dels nostres orfeons, que sent tot l’enamorament, en copsa tot el seu sentit profond i per això és per amor i per vocació que exerceix fa temps el mestratge choral en nostra terra. I si en Joan Tomàs com a artista és complert, com a home és el resultat d’aquesta educació que suament penetra fins al fons de l’ànima dels que exerceixen encisats aquest art pairal sia com a mestres sia com a cantaires. El mestre Tomàs té cor i ànima formats en aquest ambient nobilíssim dels orfeons de Catalunya; artísticament n’ha après tots els secrets i humanament l’embolcalla l’aureola d’aquella gran simpatia que encomana aquesta gran obra moral educadora del nostre poble.”
Quan Millet va morir, el 1941, la Capella de Música de Sant Pacià, que Tomàs dirigia, va canviar el nom per Orfeó Lluís Millet.
