Joan Tomàs i l’Orfeó Castellarenc

Joan Tomàs i l’Orfeó Castellarenc

Joan Tomàs va dirigir l’Orfeó de Castellar del Vallès des de l’any 1929 fins al 1932.
Després d’haver perdut dos directors, la junta, per indicació de Francesc Pujol, va contactar amb Joan Tomàs que va acceptar el càrrec. La seva tasca durant aquells anys va situar l’entitat al capdavant de la vida orfeonística del moment.

L’Escola Coral de Terrassa, l’Avenç d’Esplugues de Llobregat i l’Orfeó Castellarenc, sota la direcció de Joan Tomàs al teatre Principal de Terrassa. 11 de gener de 1931. CEDOC

El 1930 va participar a la multitudinària jornada d’Orfeons de Catalunya a Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional i el 22 de novembre del mateix any, diada de Santa Cecília, Joan Tomàs va fer una conferència sobre la cançó popular, amb participació de l’Orfeó.
El gener de 1931 va actuar a Terrassa juntament amb l’Escola Choral i l’Orfeó l’Avenç d’Esplugues que també dirigia el mestre Tomàs.

L’octubre del mateix any va fer un concert a Vilassar de Mar amb grans elogis per part de la crítica. La Revista Musical Catalana va escriure: “Direm que el concert celebrat a la tarda al local del Patronat Social de Vilassar constituí per a l’Orfeó Castellarenc un èxit brillantíssim. Poques vegades s’havia vist aquella sala tan concorreguda.(…) En escoltar de nou els cantaires de Castellar, el públic pogué estimar en millors condicions els mèrits que els distingeixen. El conjunt d’orfeonistes, que sumen uns vuitanta, és d’una plenitud que enamora. Elogiem tot seguit la franquesa i generositat de les veus i sobretot l’expressió viva del seu cant, l’entusiasme encomanadís que desperten llurs interpretacions finament matisades. El mestre Joan Tomàs se’ns mostrava un director de raça, un temperament de músic voluntariós, que ha d’aconseguir, no en dubtem pas, franques victòries.”

Tot i que va dirigir l’Orfeó menys de quatre anys Joan Tomàs en va deixar un record inesborrable, com explica Lluís Montagut en la Història Breu de Castellar del Vallès. Crònica testimoni d’una època: “Aquest músic extraordinari, format a l’escola del mai prou alabat mestre Millet, exercia una mena d’apostolat i fou obeint, sobretot, l’imperatiu de no deixar perdre un orfeó, que acceptà de prendre la direcció del nostre.(…) Els nostres cantaires saberen recompensar tanta abnegació amb un esforç de voluntat sense falles i podem dir sense falsa modèstia que els concerts que ha donat l’Orfeó Castellarenc sota la seva batuta han estat sens dubte la manifestació lírica més brillant que mai s’hagi vist al nostre poble”.