Joan Tomàs, la guerra i la postguerra
Dies abans de la Guerra Civil, en plena Segona República, Joan Tomàs va compondre El Converso, una comèdia lírica en dos actes sobre un text de Pedro Cano Barranco. L’obra promou la revolució d’uns obrers per alliberar-se de l’explotació dels burgesos, defensa la democràcia, els drets dels obrers i acaba amb un crit de: “Visca l’Espanya Republicana”.
Amb els cartells i programes ja impresos, l’estrena de l’obra, al teatre Romea, es va suspendre per l’arribada de la Guerra Civil.
Tota la feina que realitzava a l’Orfeó Català, a l’Obra del Cançoner, a tantes corals i escoles, va quedar reduïda pràcticament a les escoles religioses i a les capelles de música.
Joan Tomàs, un home tan alegre i actiu, entregat a la música i educació catalanes, va haver de resignar-se a impartir les classes en castellà i ensenyar cançons imposades que no li agradaven.
Joan Uriach, recorda la seva estada al Col·legi Sant Ignasi:
“A les escoles, sovint hi passaven els inspectors franquistes i del règim. Obligaven a cantar els himnes falangistes i a saludar a la bandera, generalment en un acte solemne els dissabtes (els dilluns es feia l’alçada de bandera, per a tota la setmana, i el dissabte s’arriava a l’entrada de l’escalinata dels jesuïtes, amb tots cantant els himnes de ritual: el “Cara al sol”, la “Marcha Real”, l'”Oriamendi”…). Al mestre Tomàs no li va tocar més remei que ensenyar a cantar bé i sense desafinar “Prietas las filas”, l’himne nazi. No hi havia altre remei. Recordo perfectament que el mestre Joan Tomàs rememorava amb esglai els cartells que deien «hablar con el idioma del Imperio».”
També Manuel Romaní Blancafort, ens diu:
“Ens feia cantar unes cançons en castellà que a mi no m’agradaven gens i m’avorrien. Jo el veia com un home callat, més aviat seriós i trist. Però un dia al pati se’m va acostar i, en català (que jo em vaig quedar molt parat, mai m’havia parlat en català), em va dir: “tu ets nét del mestre Blancafort?” Vaig pensar: Ostres, qui deu ser que coneix el meu avi?!”
El patrimoni cultural català que Tomàs tant estimava i pel qual treballava abnegadament per preservar-lo i promoure’l, va quedar tocat de mort. Personalitats conegudes, com Rafael Patxot, es van haver d’exiliar, altres van ser assassinats.
Les seves obres reflecteixen aquest dolor, i Joan Tomàs quan després de la guerra va tornar a compondre, va iniciar una etapa de música religiosa.
