La dispersió del material
CÀPSULA 28:
La dispersió del material de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El pleit amb l’Orfeó Català.
El dilluns dia tres d’agost de 1936, a quarts de vuit del matí, Rafael Patxot i Jubert i la seva muller Concepció Rabell, van haver d’abandonar Masia Mariona, la seva casa del Montseny, ubicada a Mosqueroles. Ja feia dies que els fets que s’anaven desencadenant des del dia 18 de juliol, van portar Rafael Patxot a decidir marxar cap a Sallagosa, a la Catalunya del Nord, a la casa d’estiueig que ell mateix va fer construir per a la seva filla Concepció.
La seva fugida va ser preparada des de la Generalitat. L’aleshores conseller de Cultura Ventura Gassol va donar una falsa ordre de detenció a la “Jefatura de Policia” de Barcelona per tal que el matrimoni fos entregat a la Generalitat. Amb aquesta falsa ordre de detenció, el matrimoni Patxot va poder embarcar al torpediner francès que hi havia fondejat a poca distància dels embarcadors del port de Barcelona. Així s’iniciava el seu exili forçat fins a Port-Vendres, i després cap a Sallagosa, Lausanne, Fribourg i finalment Ginebra.
Pocs dies abans, Rafael Patxot havia donat ordre per carta als seus col·laboradors de Barcelona, de la suspensió fins a nova ordre de tots els seus treballs científics, recerques culturals, missions, edicions en curs i totes les seves institucions i fundacions. També de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Va nomenar al mestre Francesc Pujol depositari personal en qualitat d’apoderat, pel que feia a l’Obra del Cançoner, i entre els dos van decidir dispersar el material, especialment el Dietari-Historial i el Llibre d’Actes del Consell Consultiu, que el mestre Pujol va amagar en un indret de l’Orfeó Català, que sols ell sabia.
Des de l’exili, Rafael Patxot va intentar que institucions estrangeres protegissin les seves fundacions, però no va ser possible. Va patir una depuració que li va costar molts diners.
Francesc Pujol, l’home de confiança del senyor Patxot, va morir la vigília del dia de Nadal de l’any 1945 (Lluís Millet havia traspassat el set de desembre de l’any 1941). Rafael Patxot perdia el seu home de confiança pel que feia a la custòdia de l’Obra del Cançoner. És en aquest moment que el senyor Patxot va demanar que es recollissin, entre altres coses seves, els Materials de l’Obra del Cançoner i el Dietari que el mestre Pujol havia amagat. Un cop trobat, els nous membres directius de l’Orfeó Català es van atorgar uns drets sobre l’Obra del Cançoner que, de fet, no tenien, tot anomenant-se els seus depositaris i volent donar continuïtat a l’Obra del Cançoner. Aquesta actitud va portar Rafael Patxot a posar una demanda contra l’Orfeó Català. Tot aquest afer afectà profundament Rafael Patxot. El plet es va resoldre a favor del mecenes. Serà així com, de mica en mica, a través de qui en aquells moments era el seu apoderat, el senyor Oriol Folch, una part dels materials de l’Obra del Cançoner van ser enviats a Suïssa en diverses trameses, i dipositats en una abadia benedictina. Una altra part dels materials es va quedar a Barcelona ben custodiat.
Rafael Patxot va morir, a l’exili, l’any 1964.
Procedència de les fotografies:
- web Univers Patxot, Diputació de Barcelona
- Pilar López Arcos, desembre de 2013.
- web: universpatxot.diba.cat
Cançó: Mariagneta.
Intèrprets: Coral Polifònica de Granollers; Coral Les Camilleres de Sallagosa; Cantabile Cor de Cambra d’Olot; Agrupació Quinta Justa – Coral de Sóller; Coral Verge del Camí de Cambrils i Cor de Cambra Amalthea de València.
Harmonitzada per Raimon Romaní per a cor mixt i acompanyament a piano.
Direcció: Raimon Romaní
Piano: Frederic Oller
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
https://youtu.be/iQkZrLxvgAM
