La fi de les tasques de l’OCP de Catalunya
CÀPSULA 27
La fi de les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Al Dietari de l’Obra del Cançoner, amb data 19 de juliol de 1936 trobem la següent anotació: “En les primeres hores del matí d’avui, han esclatat a Barcelona una sublevació militar i una Revolució que converteixen la ciutat en un veritable camp de batalla. Amb motiu d’aquests esdeveniments, el mestre Joan Tomàs suspèn el viatge que havia d’emprendre avui cap a la Vall d’Aran per fer-hi, a despeses i per encàrrec de l’Obra, una missió de recerca i recollida de cançons i músiques populars”.
Tot seguit, amb data 21 d’agost podem llegir: “El Mestre Francesc Pujol comunica als presents que, com que el tresorer de l’Orfeó Català té rebuda del senyor Rafael Patxot, que es troba a l’estranger, una postal on diu textualment que les seves fundacions se n’han anat als llims, resta suspès el funcionament de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i que, per tant, no podran ser lliurades als seus treballadors les retribucions que percebien i en conseqüència els interessats són lliures de fer en endavant el que creguin més convenient. Com és natural, se suspèn igualment el tiratge del primer volum del Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors que, redactat per l’Obra, aquesta actualment té en curs de publicació”.
Rafael Patxot, mecenes de l’Obra del Cançoner, feia dies que havia iniciat el seu camí cap a l’exili.
Just a partir del dia 19 de juliol, l’encarregat de continuar la tasca de redacció del Dietari va ser el mestre Francesc Pujol, atès que mossèn Joan Puntí, secretari de l’Obra del Cançoner, desapareix de l’oficina. Per la seva condició de sacerdot, la seva vida corria perill, a causa, tal com podem llegir a l’esmentat Dietari amb data 21 d’agost de 1936 : “del caire antireligiós que la revolució ha pres amb la devastació de gairebé tots els temples i la persecució i assassinat de multitud de religiosos i sacerdots de Barcelona i arreu de Catalunya”.
En aquest sentit, recordem que mossèn Joan Sala i Salarich, un dels missioners de l’Obra del Cançoner, va ser assassinat el dia 2 de setembre de 1936. D’altra banda, el 13 de gener de 1937, el mestre Francesc Pujol va ser detingut per Dionís Eroles, cap de serveis de la Junta de Seguretat Interior, i obligat a restar reclòs unes hores a l’edifici de la Direcció de Policia, a Via Laietana 43.
Uns dies després, el 20 de gener, una patrulla de control visitava l’oficina de l’Obra del Cançoner. Cercaven Baltasar Samper, que pertanyia a Acció Catalana. L’oficina, però, estava tancada, i davant l’agressivitat de la patrulla, el porter de l’edifici, els va comminar a què tornessin l’endemà a les cinc de la tarda. Així ho van fer. La patrulla, formada per cinc homes es va presentar davant el mestre Pujol, qui els comentà que, d’ençà de la supressió de les tasques de l’Obra del Cançoner, Baltasar Samper no hi havia tornat. Davant la insistència per saber el domicili de Baltasar Samper, Francesc Pujol els va respondre que no el sabia i que ho preguntessin a l’Administració de Correus, on treballava, o bé al diari “La Publicitat” on col·laborava com a crític musical. La patrulla se’n va anar sense fer cap registre. Baltasar Samper es va haver de refugiar a França i més endavant a Mèxic.
Un altre missioner, Xavier Gols, va haver d’exiliar-se a Veneçuela.
La darrera anotació del Dietari de l’Obra del Cançoner porta data del 31 de març de 1938.
Procedència de la fotografies: Centre de Documentació de l’Orfeó Català i Programa de l’exposició sobre els “10 anys de la Festa del Serpent de Manlleu”
