L’agreta per l’amanida

L’agreta per l’amanida

L’agreta remineralitza l’organisme

 

L’agreta o pa de cucut (llat., Oxalis acetosella, Trifollium acetosum) és una planta que no hem de confondre amb l’agrella o vinagrella (llat., Rumex acetosa; cast., acedera). L’agreta és, doncs, una de les principals herbes re mineralitzadores que usaven els antics frares, car és molt rica en sals potàssiques amb un sabor àcid força plaent al gust i és, alhora, molt refrescant a l’organisme. En efecte, l’agreta formava part de l’enciamet de totes les herbes; una amanida vitamínica pròpia de la tradició gastronòmica dels caputxins. Tanmateix, d’agreta no se’n pot menjar de manera abusiva, car és una planta una mica laxant i lleugerament tòxica. Sol florir entorn de Pasqua, d’ací que els frares l’anomenessin, popularment, Al·leluies, i es localitza sota les rouredes i fagedes, però també és força fàcil de conrear-la en les hortes i jardins. El pa de cucut se solia barrejar amb escarola o amb lletuga juntament amb altres herbes refrescants per tal de menjar-la amanida en el ja esmentat enciamet de totes les herbes.

 

Amb el canvi estacional, poc abans d’entrar a l’estiu, mentre l’organisme es va adaptant a les noves condicions climàtiques, es pot produir l’astènia primaveral que comporta debilitat, dificultats de concentració i una certa apatia. Per superar aquesta situació, les amanides remineralitzants,, riques en magnesi, solen ser estimulants, refresquen l’organisme, i ajuden a superar el cansament.