Les Celebracions Online
El mes de juliol de 2019 al “Quinze de Público” en un article genèric sobre les festes majors vaig tenir la gosadia d’escriure el següent, “ Per anar acabant, enceto un tema que cada cop incidirà més en la festa i que no tenim ni idea d’on, ni per on ens portarà. Al començar remarcava el caire i el sentit comunitari de la festa. Simplificant el terme, entenem per comunitat un grup de persones que interaccionen en un espai comú. És molt evident, però la cosa es complica quan la idea d’aquest espai comú es virtualitza. És a dir aquella idea de presencialitat en un espai físic concret per celebrar queda en entredit a partir de què es creen comunitats virtuals, o a partir de què l’ús de xarxes socials permet, per exemple, interactuar a temps real amb comunitats i espais reals. Probablement aquesta virtualització ens obligarà a redefinir la festa i el seu paper…. encara que de moment encara soni a ciència ficció.”
Tot venia a tomb perquè a la Patum d’aquell any vaig presenciar com un patumaire es mantenia connectat amb algú i vivien i comentaven els diversos salts a temps reals. És evident que els límits de la plaça de Sant Pere ja no eren els dels plànols urbanístics. Al mateix temps també tothom es va escandalitzar en veure per xarxes socials com en un poble anomenat Coripe afusellaven un pelele que representava el president Puigdemont. Un cop més els límits físics d’aquest poble sevillà es desbordaven.
I tot allò que el 2019 havíem observat tímidament, semblava lluny i quasi ciència ficció es va accelerar exponencialment amb l’aparició de la COVID19. La virtualització d’aspectes relacionals de les persones àdhuc comunitaris fins llavors desconeguts per nosaltres es va fer realitat.
Parlem clar. Si som capaços de virtualitzar l’escolarització dels més menuts, de realitzar les compres de productes bàsics en pàgines web, de treballar amb tot l’equip de professionals connectats, de lligar i tenir sexe per una app, d’assistir a oficis religiosos per Youtube, de rebre assistència sanitària pel telèfon mòbil, de fer dinars i vermuts amb amics i familiars per zoom…. Que ens impedeix de celebrar festes online?
El problema rau en què els rituals que tenim assumits i interioritzats com a propis i dels quals fem ús per celebrar la festa no ens serveixen per aquesta situació. Una cosa semblant ha passat, i passa, també en les celebracions dels comiats de les persones que ens han deixat aquests dies i que ens ha obligat a crear noves maneres, noves ritualitzacions funeràries, però que en essència no difereixen tant del que fem en situació de normalitat, jo n’he estat testimoni i partícip.
Fa només prop de dos anys jo mateix no em creuria que ara estigués dient això en aquests termes, i he de dir-vos que també em costa visualitzar una festa major virtualitzada, de fet no m’agrada, gens ni mica. Ara bé, després de prop de dos anys, d’haver realitzat les meves tasques i relacions professionals online, de tenir espais de relació virtual que mai hagués imaginat i de veure mil i una iniciatives que experimenten, amb èxit, activitats que he vist sempre realitzar-se en carrers i places em fa pensar que sí, és possible virtualitzar i adaptar la festa en moments crítics com aquests.
Celebrem! perquè mentre celebrem refem i renovem vincles amb la comunitat, encara que siguin en aquest cas per mitjà de bytes per segon. Perquè malgrat l’adversitat, la festa ens recorda que tenim la sort d’estar vius i més que mai necessitem celebrar la vida. I tot i que no és el mateix, no ens podrem abraçar i petonejar-nos com voldríem, desitjar-nos bona festa major és de les coses més meravelloses que encara podem regalar-nos.
