Les missions
CÀPSULA 8
Una de les prioritats per a la recollida de material que es va presentar i aprovar en la reunió fundacional de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya del dia 6 de gener de 1922, va ser la de la necessitat d’organitzar missions de recerca sobre el terreny.
A la tercera i quarta reunions del Consell Consultiu, que van tenir lloc els dies 19 de maig i 9 de juny de 1922, es va tractar de manera explícita aquest tema. Es va parlar sobre el nombre adequat de persones per dur-les a terme, de la metodologia del recull, de les àrees on calia fer la recerca, amb quines persones preparades comptaven, quins criteris es seguirien en la transcripció de les melodies i els textos, i la possibilitat d’utilitzar el fonògraf com a eina d’enregistrament i reproducció de les cançons. Tots aquests temes suscitaren diàlegs, en alguna ocasió molt intensos, entre els membres del Consell Consultiu. El senyor Patxot, ponderat, reflexiu, sabia escoltar i apaivagar els ànims, i cercava sempre una solució quan s’originava algun conflicte.
Es determinà que serien dues persones les encarregades de fer el recull en cada missió, tot i que va haver-hi algunes que es van realitzar amb una de sola, com van ser els casos de mossèn Joan Sala i Salarich, del mestre Joan Tomàs a la casa de Caritat de Barcelona, de Dolors Porta a Mallorca, o el de Palmira Jaquetti en missió voluntària l’any 1940. Així mateix, es donava prioritat a àrees geogràfiques menys o gens explorades, sobretot aquelles que, per més llunyanes, podien oferir material més interessant al no haver estat tan envaïdes pel que ells consideraven “funestes cançons exòtiques”.
En total, s’arribaren a fer 66 missions de recerca, entre Catalunya, Illes Balears, el Comtat de Cocentaina, Castelló de la Plana, Catalunya Nord i Vall d’Aran. Les missions de recerca van quedar suspeses per l’esclat de la guerra civil.
Els missioners, tal com s’anomenava als recol·lectors, signaven una “Ordenació de Missions”, on s’especificava que havien d’anotar el text, la música, així com tots els elements de caràcter etnològic que fossin d’interés, fotografiar els cantadors, i fer un enregistrament fonogràfic de la cançó. Tanmateix, es recomanava que realitzessin una mena de crònica on expliquessin les seves impressions personals o emotives durant la missió.
Alhora, rebien una quantitat per a despeses de viatge i manutenció, i unes dietes que comprenien, si calia, el pagament als informants. Un cop enllestida la feina, que acostumaven a fer els mesos d’estiu, tenien sis mesos per a presentar el material a les oficines de l’Obra del Cançoner.
No cal dir que les cròniques de les missions, juntament amb les fotografies, són un autèntic tresor per conèixer en quines circumstàncies i dificultats es trobaven els missioners, com es desplaçaven, on s’allotjaven, quins contactes tenien establerts per tal de facilitar que els possibles informants es dispossessin a cantar, com eren rebuts a les poblacions, com eren els informants, quines reticències mostraven, quines facultats innates podien tenir o no per cantar, en quins moments cantaven, quines eren les feines que realitzaven, com vivien.
No es pot determinar encara amb exactitud la quantitat de cançons que es varen arribar a aplegar, però el cert és que van ser unes desenes de milers.
Música: L’hereu Riera.
Arranjament: Xavier Puig. 1973
Intèrprets: Coral Verge del Camí de Cambrils.
Piano: Frederic Oller
Direcció: Núria Ortoneda
https://youtu.be/N_RQGUiAEc
Aquest enregistrament pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
