L’escalfador

L’escalfador

Ja veu, senyor Ventura, que el secret d’avui, tampoc me l’amago. Vaig buscar un objecte que potser no tenia cap gràcia… o sí…! Vosaltres direu…!

Tothom sabem què és un escalfador d’aigua. Però pel que fa a aquest… a mi se’m posa una mica la por al cos…!

L’home, des de sempre, ha anat buscant la forma de solucionar els problemes quotidians de la millor manera possible. Des de la utilització d’una pedra i posteriorment una pedra polida lligada a un pal per crear una destral com a eina de tall o de defensa, l’enginy de l’home en aquest aspectes ha anat sempre avançant en funció dels mitjans i els coneixements de cada moment. Doncs bé: l’aigua, font de vida, element imprescindible per a la supervivència de l’ésser humà des dels seus orígens, també ha generat tot tipus de problemes i reptes per tal que el seu potencial es pogués aprofitar. Des de la canalització per dur-la on no n’hi havia, o la creació d’estris, contenidors o estructures per al seu emmagatzematge, la seva utilització per als regadius o també l’aprofitament de l’energia que genera al caure per grans desnivells… I em quedo amb l’últim que he esmentat per continuar.

La força de l’aigua va ésser utilitzada durant molt temps per a moldre blat, per exemple, però va ser amb la Revolució Industrial, i especialment a finals del segle XIX, quan va començar a tenir gran importància amb l’aparició de les rodes hidràuliques per a la producció d’energia elèctrica. A casa nostra, degut a les fluctuacions dels cabals dels rius durant les diverses estacions de l’any va ser necessària la construcció de grans presesde contenció, que van facilitar l’arribada de l’electricitat cada cop a més llocs.

(La primera referència de l’aplicació pràctica de l’electricitat a Espanya data de l’any 1852, en què el farmacèutic Francesc Domènech va ser capaç d’il·luminar la seva apotecaria a Barcelona. El 1875 s’instal·la una dinamo a Barcelona que va aconseguir il·luminar les Rambles, la Boqueria, el Castell de Montjuïc i la part alta de Gràcia. A partir de l’any següent, es pot dir que comença l’electrificació industrial a Espanya, donant peu, l’any 1881 a Barcelona, a la constitució de la Societat Espanyola d’Electricitat, que figura com a primera empresa elèctrica espanyola. També construïa diversos aparells elèctrics, i sobretot va promocionar l’electrificació de les principals ciutats. La primera xarxa d’enllumenat públic urbà es va inaugurar a Girona el 1886. Així mateix la primera central elèctrica construïda a Catalunya va ésser la Central de Cabdella a la Vall Fosca, al Pallars Jussà l’any 1914, per la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, que la va traspassar a la Canadenca al cap d’uns anys. D’aquesta manera la Canadenca (transformada més endavant en Forces Elèctriques de Catalunya SA, FECSA) unificava les explotacions de la Vall Fosca amb les de l’embassament de Sant Antoni, que construïa en aquella mateixa època.

Doncs bé. Tenim l’aigua, tenim l’electricitat però encara no teníem l’aigua calenta sinó era escalfant-la al foc de la cuina de casa. I l’home, amb la seva obsessió per millorar i fer-se més còmoda l’existència, va inventar l’objecte d’avui. L’escalfador. Aquest escalfador elèctric del museu és un artefacte composat per un cilindre metàl·lic horitzontal, amb quatre potes també metàl·liques, que conté una resistència connectada a l’electricitat mitjançant tres tubs, per on hi passen els cables elèctrics, aquells amb fil de coure recoberts de cotó que ara s’han tornat a posar de moda, i que finalment s’uneixen en una mena de caixa de connexions rodona amb un agafador, en aquest cas de fusta, poc conductora de l’electricitat, d’on surt el cable de cotó acabant amb un endoll. Evidentment, per tal que funcioni cal endollar-ho a una base d’endoll on hi hagi electricitat. El cas és que aquest artefacte escalfava l’aigua introduint-lo directament a la banyera plena… I em venen a la memòria electrocucions de pel·lícula… que són exactament això. De pel·lícula. Pel que sembla, en aquest tema no tot és clar i  hi ha força llegenda urbana sobre si una persona pot realment restar greument electrocutat…  Però no conec personalment ningú que hagi volgut experimentar-ho…

Aquest aparell escalfador elèctric va formar part d’una donació l’any 1966, del senyor Josep Ricart Matas, primer director del Museu Municipal de Música. La seva donació diu “Aparato eléctrico calentador de baño”  Algun voluntari voldria fer la prova de ficar-se a la banyera amb l’escalfador d’aigua? Si us serveix de garantia, el donant va morir força anys més tard i per tant no va patir cap electrocució, però jo… no sé si ho provaria!