L’ús del fonògraf

CÀPSULA 11

 

A l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es va utilitzar el fonògraf en algunes de les missions de recerca.

Aquest aparell, inventat per l’estatunidenc Thomas Alva Edison l’any 1877, permetia l’enregistrament i la reproducció del so.

 

Els cilindres de cera que s’empraven per a enregistrar el so (com així s’anomenaven, ja que no eren pròpiament de cera d’abella), podien tenir una durada entre 2 i 4 minuts -o una mica més, depenent de la mida del cilindre-, permetent enregistrar com a màxim dues cançons, i calia una certa habilitat per utilitzar-lo.

En aquest darrer sentit, hi va haver deliberacions entre els membres del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner, on es va arribar a proposar la intervenció d’un tècnic expert en les missions on es fes ús del fonògraf. Però, per diverses raons, aquest fet no es materialitzà. Una altra dificultat era l’obtenció dels aparells, ja que l’ús del gramòfon havia anat suplantant el del fonògraf, i ja no se’n fabricaven.

L’Obra del Cançoner va poder disposar d’un fonògraf, que es va emprar en missions realitzades al Solsonès, el Berguedà, la Garrotxa, Vic, l’Alt Empordà i la Selva, i en missions on era molt difícil anotar les melodies al dictat, com era el cas de les cançons de treball de l’illa de Mallorca. El caràcter melismàtic d’aquestes cançons, riques en ornamentacions, requerien un suport tècnic per tal de facilitar la transcripció musical al missioner.

 

L’ús del fonògraf no estava exempt d’anècdotes. En algunes de les cròniques de les missions s’explica que, a vegades, algun dels missioners havia de tornar a Barcelona a buscar més cilindres per a enregistrar (si és que a les oficines de l’Obra del Cançoner en disposaven), o bé els hi havien d’enviar a alguna oficina de correus propera a la població on s’estaven. En algun cas s’havien trobat que el fonògraf no els funcionava i, per tant, no els quedava més remei que prendre’n nota al dictat.

Al Dietari de l’Obra del Cançoner, amb data 22 de juliol de 1922 s’especifica com el mestre Josep Barberà, amb expertesa en el funcionament del fonògraf, marxa cap a Solsona per proveir als missioners mossèn Higini Anglès i Pere Bohigas d’accessoris i ajudar-los en l’enregistrament.

Tampoc era fàcil que els informants volguessin cantar davant d’una mena d’embut. Hi va haver el cas d’una jove informant que es negava a cantar perquè aquell aparell “prenia” la veu, i ella no es volia quedar sense veu.

A causa de la guerra civil, els cilindres de l’Obra del Cançoner es van dispersar. Una bona part es troba a l’Orfeó Català, però malauradament no són audibles. Un petit grup va ser dipositat -amb una sorprenent història al darrere- a la Biblioteca de Catalunya. Un conjunt d’uns 20 cilindres es troben a la Discoteca di Stato de Roma, i a hores d’ara no se sap com van arribar ni per què. En total sumen un centenar i escaig de cilindres.

Amb el fonògraf, quedava impressionada la veu de l’informant, la seva dicció, l’afinació, l’expressivitat, l’emoció, i l’ambient que l’envoltava.

 

 

Música: cançons provinents dels cilindres de cera conservats a la Discoteca di Stato de Roma.

Procedència de les imatges: Abadia de Montserrat © 2022.