Ma de teixó
L’espècie humana som d’un tarannà pel qual en moltes ocasions ens capfiquem per desxifrar i comprendre algun tema i no parem fins a aconseguir-ho. Però es dona el cas de moltes evidències en la nostra vida diària que no som capaços de desxifrar ni comprendre. És aleshores quan ens surt el recurs de l’existència de forces sobrenaturals, poders que no han pogut ser científicament demostrats, poders innats de determinats objectes, suposades propietats curatives, efectes protectors davant els suposats efectes malignes d’alguns objectes o animals… mireu si en som de complicats l’espècie humana!
Per aquest tipus de coses al llarg de la història que fins ara coneixem van anar apareixent fórmules màgiques, begudes sanadores, menjars guaridors, conjurs, exorcismes, sortilegis, encanteris, màgia, amulets… possessions demoníaques, malediccions, abduccions, suplantacions…
Seria llarguíssim un llistat de pros i contres d’objectes per tal de procurar o evitar una acció suposadament perjudicial contra alguna cosa o algú. Tot i això, us en descriuré alguns que potser us seran més o menys familiars. A saber:
Les pedres de llamp, que guareixen de que us caigui un llamp a sobre. Es deia que les puntes dels llamps eren pedres que, en caure del cel, s’enfonsaven a terra. Amb el temps, sortien a la superfície i eren cobejades com a protecció contra les tempestes elèctriques, ja que “els llamps mai cauen dues vegades al mateix lloc”. Les flors seques de card o carlines, protectores dels mals esperits i les bruixes. Segur que passejant per pobles de casa nostra us heu trobat amb algun portal de casa amb una carlina enganxada. Les castanyes bordes seques que portant-les a la butxaca es porten com amulet i contra hemorroides, mal de queixal i al·lèrgies. Portar una castanya d’Índies a la butxaca prevé dels atacs d’hemiplegia i xacres del reuma. Portades les castanyes a la butxaca prevenen del reumatisme, mal d’esquena, mal de cap, refredats, al·lèrgies, càlculs renals, i vertigen. Els Sants Evangelis, bossa petita que es duia penjada del coll amb un fragment dels evangelis i que protegien de tot mal. La mà d’atzabeja o “figa” que també pot ser de corall o d’ivori, penjada al coll protegeix contra el mal d’ull i contra el mal general. Els reliquiaris, amb suposats trossos de l’esquelet, vestit o objecte relacionat amb algun sant, protegeix de tots els mals i perills. La mà de Fàtima que protegeix contra el mal i les malalties, la pota de conill que els celtes creien que els permetia parlar amb els esperits subterranis i protegir els humans del mal d’ull o dels ens malignes. La ferradura de la sort, que – diuen -, ha de tenir set forats per tal que sigui efectiva, protegeix també contra les bruixes pel fet que – deien -, tenien por als cavalls. Els trèvols de quatre fulles que per als druides celtes eren plantes sagrades i que podien ajudar a sentir la presència dels dimonis. D’altra banda, a la Xina, el trèvol de quatre fulles constituïa tot un símbol de poder. També la creu de Caravaca es considera un poderós talismà contra el mal i s’utilitza com amulet protector des de l’Edad Mitjana. És coneguda com la «Creu dels Miracles» a causa dels nombrosos miracles que se li han atribuït. També es creu que te poders curatius. Es diu que si un mira la creu y resa una oració, es curarà de qualsevol malaltia. És un poderós símbol de fe y protecció.
L’amulet que volia finalment explicar-vos avui, la mà de teixó, és un amulet emprat per nens i dones contra el mal d’ull, que espanta el mal i a qui el provoqui. Normalment encastada en plata, les virtuts curatives de la mà de teixó van ser un producte habitual a les farmàcies de l’Espanya dels segles XV a XVII, com amulet a la cort espanyola d’aquests segles i usat fins ben bé finals del segle XIX. També es va usar a les quadres per evitar l’entrada dels mals efluvis i per evitar les malalties dels animals. Es deia que, a les bruixes que volien fer mal d’ull a algú que duia una mà de teixó, se les obligava a comptar els pèls de la pell de la mà de teixó. Això servia, deien, per a guanyar temps i foragitar el malefici… El poder d’aquest amulet radicava en les cinc urpes de la mà de teixó que eren capaces d’aturar qualsevol malefici o encanteri, com qualsevol altre amulet que tingués a veure amb la seva forma en punta, que permetia enfrontar-se al mal i defensar al seu portador, o amb el número cinc, de caràcter profilàctic, molt tingut en compte en qüestions de màgia o superstició.
La mà de teixó podia anar sola, o també en companyia d’altres amulets protectors com la castanya borda, un ullal de senglar, la mà d’atzabeja o la banya també encastada en plata, formant un cinturó que posaven als nadons per tal de protegir-los de qualsevol mal. Habitualment acompanyats també d’un collar, també amb símbols protectors però de tipus religiós. És el cas de les creus de Caravaca, els crucifixos, les campanetes, els reliquiaris, els Sants evangelis…
Amb el pas del temps, la majoria d’aquestes creences o supersticions s’han anat superant, però…
quants de vosaltres, més enllà que hagi estat un regal o us sembli un objecte bonic, porteu al coll una cadeneta amb una creu, o un ull turc, una mà de Fàtima, una creu egípcia o Ankh, o una creu de Caravaca? Doncs les vostres creences hi tenen molt a veure.
