No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa

No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa

No em negareu que de vegades el refranyer traspua seny i sentit comú. No crec que li calgui molta explicació a aquesta dita. No sabem per què, però molt sovint i amb segons quines persones més que amb d’altres, per més que ens esforcem a cercar les paraules justes i més adequades al context, una conversa acaba en batalla dialèctica i incomprensió.

Jo crec que no hi ha un patró de persones susceptibles de caure en aquest parany, ni tan sols una temàtica determinada que afavoreixi aquesta mala comprensió.

I aquest fet es veu agreujat i exagerat quan els dos interlocutors no són un davant de l’altre. Inicialment en una conversa telefònica i, ara mateix, en les múltiples converses que podem tenir a través de la xarxa o a través de molt diversos canals i mitjans.

Bé, alguna pista sí que tenim de perquè s’esdevé aquest fet. I jo penso que va molt relacionat amb el llenguatge no verbal. Tot allò que transmet la persona sense dir-ho, a través dels gestos, del moviment, de les faccions de la cara, de la tensió del cos, etc.

No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa.