Refranyer Barceloní

Refranyer Barceloní

És el llibre número 26 de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que va escriure Joan Amades l’any 1935 i que més endavant, el 2009, va reeditar en versió facsímil l’Associació Cultural Joan Amades amb una introducció escrita per en Quim Minguell on des d’una mirada de les Terres de Ponent explicava que: “En aquest volum s’han aplegat refranys idèntics o molt similars als que habitualment solem dir i si més no coneixem. D’altres són semblants a d’altres llengües. Probablement fem la lectura que en alguns casos són fruit de la contaminació i del contacte entre llengües. Segurament son fills de la mateixa arrel i segurament ens han arribat a través de l’herència llatina i en alguns pocs casos, probablement, de la grega.

De fet, aquestes dues herències són les principals fonts de l’actual refranyer català. És per això que des de més enllà de la Panadella, (sí, sí, hi ha vida més enllà d’aquest petit port) molts d’aquests refranys i expressions ens són molt i molt familiars nostres. Sinó és el cas que són iguals trobem que tenen la mateixa estructura, la mateixa rima, el mateix ritme, cadència o sonoritat. Ens canvia un mot que pot localitzar el refrany en un espai i un temps concret,… però el seu origen és el mateix.

En referència al recull, apropar els dos següents refranys relacionats amb l’antiga vila de Sants, que són: “Vaig bé per anar a Sants?” i, “No hi ha cap boig que s’ho conegui, només el boig de Sants”. Doncs, bé, respecte al primer (“Vaig bé per anar a Sants?”) l’Amades diu que és: “Fórmula usada per a significar que hom segueix un camí errat. Anys enrera la majoria dels barcelonins no sabien on parava Sants. En ocasió de sortir pel Portal de Sant Antoni un senyor vestit de vint-i-un botó, trobà un obrer humilment vestit i li preguntà: – Vaig bé per a anar a Sants? – El preguntat respongué: – Ja ho crec que va bé! Jo porto brusa i espardenyes i en vinc.-“

I, respecte al segon (“No hi ha cap boig que s’ho conegui, només el boig de Sants”) el folklorista exposa que: “La tradició conta que quan Sants estava format per unes quantes cases aïllades hi havia un boig que, així que arribava un foraster, l’anava a emprendre, li preguntava qui era, d’on venia i què volia, i un cop assabentat li ventava garrotada i li deia que allí, no hi tenia cap feina. Una vegada anà a Sants un foraster que ja hi havia estat una altra vegada i coneixia el costum del boig; abans que aquest l’anés a trobar hi anà ell, li féu les mateixes preguntes que feia el boig i després li ventà garrotada. El boig fugí esperitat i anà de casa en casa dient que acabava d’arribar un foraster que encara era més boig que ell.”