Refranys i dites
És el volum trentè de la col·lecció de la Biblioteca de Tradicions Populars que Joan Amades va publicar l’any 1935 i que de forma posterior, el 2006, l’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol reeditaren en format facsímil amb introducció de Lluís-Carles Busquets, per apropar el següent fragment on aclareix com a novetat de la reedició que: “… El llibre el podríem subdividir en dues parts: la primera es tracta d’una rastellera de refranys sense cap ordre temàtic ni alfabètic. Pensem que és una mena de calaix de sastre on Amades hi aplegà tots els refranys que no havia classificat en altres treballs, fet aquest que no fa decaure gens l’interès pel tema.
La segona part d’aquest llibre la forma – ara sí- un tema, el del diner, prou sucós per dedicar-li tot un apartat. El segon llibre que trobareu és el que fa referència al “Refranyer sobre les representacions de les Passions”, que és el que en un principi va sortir editat dins el llibre dels “Xiquets de Valls” i que Amades segurament l’afegí per acabar d’omplir, ja que el dels Xiquets era de poc cos i no hi tenia res a veure.”
Aclarit l’embolic, cal divulgar del recull del folklorista el proverbi Donar carbassa, el qual fa referència a: No acceptar el requeriment amorós. Té el seu origen en un costum perdut. A pagès, quan s’entaulaven els treballs per a un festeig, era costum que el fadrí anés a visites; consistia a fer una visita a casa de la núvia. Es parlava d’interessos; el fadrí deia el que els seus pares li donarien per dot, i la família de la noia parlaven del dot d’aquesta. Feta la primera entrevista, es convenia a tornar a fer una visita a la casa dintre unes setmanes. Durant aquell interval de temps, amdues families feien les indagacions de conveniència. Si la cosa no era falaguera a la família del minyó, aquest, amb una excusa, no feia la visita anunciada. Si la família de la noia no estava disposada a acceptar el fadrí com a gendre, sense indicar-li amb paraules el seu dissentiment, a l’hora de dinar es servia un plat de carbassa, fruit que indicava una negativa a les pretensions del minyó. Aquest es donava ja per entès.
Per les contrades lleidatanes amb el mateix significat que donar carbassa és usada la forma donar garronada, car en lloc de carbassa era un guisat de garró.
Probablement les frases donar pota i donar garronada reconeixen un mateix origen, car el garró és una part de la pota en el bestiar.
La idea de la carbassa unida al desaire amorós, així com al desengany en els estudis, té un reculat origen, puix que els egipcis amb el seu llenguatge simbòlic i jeroglífic, ja donaven a la carbassa el sentit del desig no assolit i de l’esperança fallida.
