
Transhumància i patrimoni
Des de la Fundació del Món Rural s’ha impulsat el projecte Els camins ramaders i de la Transhumància a Catalunya, amb l’objectiu d’establir una xarxa de contactes amb el territori i plantejar continguts, procediments i metodologies que permetin crear un model de recuperació i inventariat dels camins ramaders a Catalunya. Per al projecte es va constituir un grup de treball format per l’administració i els agents socials i significatius del territori. Un dels resultats d’aquest treball és la pàgina web: www.transhumancia.cat.
I la segona, ens explica que tot és a punt per la segona edició del campus Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2013, que se celebrarà el 15, 16 i 23 de juny. L’activitat forma part dels Campus de cultura popular, un conjunt d’activitats formatives adreçades a adults que es despleguen arreu de Catalunya en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.
Per a tots aquells que desconeixen el tema els diré que només endinsant-se una miqueta en aquestes planes web que hem “lincat”, descobriran un món apassionant. Si mireu al diccionari la freda definició de la paraula transhumància, veureu que diu: conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa.
Però al voltant d’aquest fenomen i de la seva recuperació documental hi ha la possibilitat de reescriure una part molt important de la tradició pagesa catalana i de la seva cultura; en definitiva de la nostra història i del nostre patrimoni cultural.
I parlant de Patrimoni Cultural, una tercera notícia: el dia 9 de juny se servirà el darrer plat de primavera dels Tastets de Patrimoni de Girona: una sortida cultural per conèixer la riquesa hídrica (estanys, recs i molins) de Banyoles. Els Tastets de Patrimoni, amb una versió de primavera i una altra de tardor, estan organitzats per l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Pública de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis per donar a conèixer i apropar el patrimoni de les comarques gironines a totes aquelles persones interessades a conèixer la cultura patrimonial que tenen més a prop.
Amb el risc que em tracteu d’endogàmic, crec que és imprescindible que coneguem bé la nostra terra. Que els nostres fills dominin geogràficament i cultural el nostre país (així de passada també ho farem nosaltres). Em permeto recomanar-vos fervorosament el turisme nacional català, l’excursionisme, el senderisme, qualsevol manifestació que es apropi a la natura i, molt especialment, a la nostra, a la que tenim al costat i que moltes vegades desconeixem.
Fins i tot, ara, en època de crisi, és beneficiós. Contra els eterns espolis, aquests són uns calés que ens gastarem però que no es mouran de Catalunya.