Una festa de museus

Una festa de museus

Jesús Ventura

Dissabte passat era un dia especial a Barcelona. O potser millor dir una nit especial: La nit dels Museus. Des de les set de la tarda i fins a la una de la matinada, cinquanta-quatre museus de la ciutat, públics i privats, obrien les seves portes gratuïtament al públic. Una oportunitat única, per algunes butxaques, de poder visitar aquesta important xarxa museística que posseeix la nostra Ciutat Comtal.

Particularment va ser molt agradable mostrar als meus “nanos” un Saló del Tinell en el que hi havia viscut, anys enrere, grans vetllades musicals i en el que ara s’hi pot visitar una exposició interessantíssima sobre les “Indianes i els orígens de la Barcelona industrial”; o passejar per les passarel·les penjades sobre els antics carrers romans del subsòl de la Plaça del Rei, pel que jo anomenava Museu d’Història de la Ciutat i que ara es diu MUHBA (Museu d’Història de Barcelona).

Un museu que, per cert, en la seva planta superior, vol recollir objectes, estris i màquines del passat segle XX, i que convida als ciutadans a participar-hi amb cessions i donacions. D’entrada vaig poder mostrar als nens com era el meu primer cotxe (un 600 molt ben conservat), com funcionava la màquina de cosir de l’àvia o com era l’Eixample barceloní de fa tot just una centúria d’anys.

Abans d’aquest periple nostàlgic, però, vam assistir també a “La festa catalana” del Pla de la Catedral, aquesta iniciativa de l’ICUB (L’Institut de Cultura de Barcelona), que té com a objectiu mostrar la riquesa i vitalitat de la cultura popular catalana. Fins al 15 de setembre, tots els dissabtes a quarts de vuit (just després de les sardanes), el Pla de la Seu barceloní es convertirà en espai de programació fixa d’espectacles de Cultura Popular i Tradicional, especialment adreçats als turistes que ens visiten. Una locució multilingüe guiarà l’espectador per tal que aquests puguin gaudir de diferents manifestacions de cultura popular. Cada jornada una colla de la ciutat farà d’amfitriona de dues colles de la resta de Catalunya.

Per Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona “iniciatives com aquesta, impulsades conjuntament amb l’ampli teixit associatiu de Catalunya, ajudaran a difondre una part essencial de la nostra identitat cultural entre els milers de persones que ens visiten cada any. És important que la ciutat de Barcelona exerceixi el seu rol de capital cultural del país donant a conèixer les nostres tradicions per enfortir-les i així reforçar la nostra projecció internacional”.

Tot plegat, un dissabte rodó. La coincidència horària va fer que poguéssim gaudir i admirar dues manifestacions culturals a la vegada. Potser fins i tot algun “guiri”, dissabte passat podia pensar que la Festa Catalana i la visita al Museu d’Arqueologia eren dos elements d’una mateixa cosa.

Però que ningú es confongui. La cultura popular i tradicional està viva i ben viva. Per la seva antiguitat o espectacularitat també pot arribar a formar part o esdevenir el centre d’importants museus. Però la seva essència és la de la participació, la de l’actualitat, la de la festa…

I a la Catedral, els dissabtes al vespre, hi veurem cultura de casa. Res de “toros” ni “manolas”. Els “guiris”, malgrat les acurades explicacions multilingües, potser ho veuran com un museu itinerant. Que ho vegin com vulguin. Però que ho vegin.