100

Avui, per fer LA COLUMNA he tirat de Wikipèdia.
Aquest programa que esteu escoltant és el número 100 de l’era internàutica del FES TA FESTA.
El nombre 100 és el nombre natural que segueix al noranta-nou i precedeix al cent un. Es pot escriure en el sistema de numeració àrab amb tres xifres; un 1 i dos ceros, o amb una C majúscula si ho voleu fer en nombres romans. La seva representació binària és 1100100, la representació octal 144 i l’hexadecimal 64. És el quadrat de deu i es designa amb el prefix hecto. La seva factorització en nombres primers és 2 al quadrat per 5 al quadrat; tot i que també el podeu factoritzar com a 1 per 100, 2 per 50, 4 per 25, 5 per 20, o 10 per 10, que és el mateix que 10 al quadrat, com ja he dit abans.

És també la suma de dos nombres primers consecutius. Molt curiombrós: si sumes el 47 i el 53, et dona 100. I encara més curiós: és la suma dels nou primers nombres primers: el dos, el tres, el cinc, el set, l’onze, el tretze, el disset, el dinou i el vint-i-tres, sumats, fan100.
És també la base per calcular els percentatges de les coses: els tant utilitzats tants per cent. És el nombre d’anys d’un segle. És la temperatura, en graus Celsius, a la qual bull l’aigua. La majoria de subunitats de moneda el prenen com a base, per exemple, els cèntims respecte l’euro. És el nombre atòmic del Fermi. I fins i tot, sembla ser que és , et mes el rs consecutius: 47 , Wikipdrat per ésésel número de telèfon de la policia a l’Índia.
Parlant tècnicament, en acústica musical, el cent és la unitat més petita que es fa servir per mesurar intervals musicals. Equival a una centèsima de semitò temperat. Per dir més proper: entre un Do i un Re, hi ha 200 cents. Unes divisions imperceptibles a l’orella humana. De fet, si parlem d’Acústica musical, totes les divisions d’intervals es fan de forma logarítmica.
Però deixant de banda el nombre 100, la paraula sent, (amb essa), és la tercera persona del singular del present indicatiu del verb sentir, un verb que a la vegada té dos significats ben diferents: es poden sentir les paraules, les cançons, la música, els sorolls, fins i tot els programes de ràdio que es fan per INTERNET, com el nostre, tot i que la nostra proposta és que ens escolteu més que ens sentiu. Però vaja, tampoc ens barallarem per aquesta nimietat semàntica.
I  també l’ésser humà té la capacitat de sentir les coses que fa, de fer-les amb sentiment, d’esmerçar-hi esforços, il·lusió, passió, de manera que el producte esdevingui com una part del mateix individu entregada i oferta als altres. Aquest és el nostre cas. Nosaltres sentim allò que fem i ens sentim molt contents quan aquells que ens senten (o escolten) ens manifesten el seu sentit suport.
Aquest que esteu escoltant, com ja he dit abans, és el programa número 100 del FES TA FESTA internàutic. És també el número 1889 de tota la seva historia, però amb aquest nombre ja no m’hi atreveixo. Sí, hem arribat al 100. Però el 100 no és cap final. Seguirem endavant mentre continuem sentint la necessitat de seguir fent allò que sentim.
Ah. I si a algú no li agrada, de veritat, ho sentim molt.