La conquesta de l’espai

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Associem això de volar coets a fer-los anar molt més amunt del nas perquè si ens esclaten als dits o als morros… malament rai! L’objectiu dels enlairaments és enfilar-los el més a prop possible de les estrelles i, en arribar en aquests confins, que esclatin, que facin soroll i omplin el cel de la nit amb llums i colors. Digueu-me somiatruites però en moments com aquests, envoltat de gent propera que aprecio, estimo i amb qui tenim plegats el mateix objectiu, sento l’especial sensació de formar part d’un equip de científics, enginyers i astronautes però, ja us ho diré… d’estar per casa!

Quan tot això succeeix és senyal inequívoc que és època de revetlles, que el bon temps ja arribat i, llavors amb molt de gust, els humans obrim portes i finestres de bat a bat de les cases per conquerir espais de debò, els quals, al llarg de l’hivern, hem deixat de banda. Quins són aquests indrets? Doncs, les terrasses i els terrats de les llars on ve de gust parar-hi taules i cadires per sopar a la fresca i xerrar fins a altes hores amb bones companyies.

Sí, sí, bones amistats però, ja us ho diré… també; sobretot, que no hi falti damunt de les tovalles una bona coca i begudes refrescants. Ei, no faré cap lleig si es tracta d’una coca de llardons, de crema o de fruites confitades com, tampoc, no m’enfadaré si a la nevera hi ha cava, vi, cervesa o aigua fresca, molt fresca que ens ajudaran a passar una agradable estona amb les amistats de la nit.

I vet aquí que, quan això s’esdevé, tard o d’hora els presents i de forma comunitària compartim un pensament màgic i deixem anar en veu alta la frase: Que bé que estem!

Ei, família, quan això és vocalitza en veu alta… ja cal aprofitar-ho i gaudir-ho amb plenitud perquè significa que hem conquistat l’espai de l’amistat. I, arribats aquí, com que ho valorem i en som conscients, molt conscients, sempre hi ha qui deixa anar un: Oh, no s’hauria d’acabar mai!

Però bé, ja hi podem picar de peus que, més tard o d’hora toca desparar taula, endreçar el terrat i anar a fer nones tot desitjant que l’endemà trobem per la cuina un bocí de coca que ens conquisti la panxa.

Una abraçada ben forta… i bon estiu!