150 anys del Calendari de l’Ermità
150 ANYS DEL CALENDARI DE L’ERMITÀ
Un llarg camí que continua…
Tanquem aquesta sèrie de podcasts dedicats al món dels calendaris tradicionals en el moment de cloure la celebració del 150è aniversari del Calendari de l’Ermità, una fita que ha propiciat aquest conjunt de programes i que ens obliga a fer una breu reflexió sobre el camí recorregut i el futur que pot tenir.
El Calendari de l’Ermità és una de les publicacions més longeves que s’editen al nostre país de manera ininterrompuda, concretament des del 1876. Arribar al número 150 d’una publicació anual editada de forma ininterrompuda ens omple de satisfacció als que, a dia d’avui, hem pres la torxa d’assumir aquesta tasca editorial. I el primer que cal dir que si hem arribat fins aquí ha estat possible, principalment, gràcies a totes aquelles persones que segueixen el Calendari de l’Ermità any rere any i que s’han anat renovant a través de diverses generacions, ja des dels rebesavis.
Per tant, ens toca repartir agraïments “a tort i a dret”. En primer lloc, als nostres lectors i lectores que cada any confien fidelment en el calendari. Després als pagesos que, ja des dels inicis, l’han tingut com a guia per conèixer el temps de sembres i plantacions; als traginers i comerciants, que el fan servir en el seu recorregut per mercats i fires on ofereixen el seus productes; i a tots aquells que l’utilitzen per seguir i gaudir de les festes majors per tal de sentir-se vius.
També volem donar les gràcies a totes aquelles persones que hi han col·laborat amb la seva ploma escrivint articles, cròniques o curiositats i que han volgut deixar constància de la cultura i les tradicions que ens identifiquen com a poble. Als astrònoms i saberuts de ciència que han volgut mesurar el temps amb rigor. Als distribuïdors, llibreters, quiosquers, il·lustradors i dissenyadors, impressors, correctors, periodistes… sense oblidar-nos d’un bon grapat d’empreses de casa nostra i d’alguna institució que en els darrers anys també ens han fet costat.
També volem reconèixer, esmentant-los conjuntament per primera vegada, la cadena d’editors que han fet possible l’Ermità durant els darrers 150 anys: des del seu fundador, Antoni Maria Morera i Colom, fins a tots els familiars editors que l’han succeït. Una longeva tradició editorial que es remunta a 170 anys, ja que, el 1835, el senyor Morera ja s’havia estrenat com a editor amb un altre calendari.
Potser que alguns es preguntin sí en un món de globalització, fusions, lobbys empresarials i tecnologia punta, té sentit una humil publicació com el Calendari de l’Ermità. Doncs sembla que sí. Un comentari que ens va fer Tomàs Molina, el conegut meteoròleg de TV3, va ser molt revelador: per saber quan surt i es pon cada dia el Sol, diu que li és més fàcil i ràpid consultar-ho al Calendari de l’Ermità que té damunt de la taula de treball que no pas entrar a cercar-ho a Google!
Si les noves generacions entenen que el Calendari de l’Ermità els relliga amb la història i saviesa dels seus avantpassats i si els editors sabem seguir actualitzant les informacions i les dades útils, tindrem calendari per molts més anys. I és que la Terra, de moment, no s’atura; la Lluna segueix somrient-nos cada nit i el Sol s’encarrega d’arrossegar-nos Univers enllà; això sí, cada dia amb puntualitat astronòmica!
Aquest darrer capítol no vol ser un punt i final, ans el contrari, estem segurs que en un futur proper podrem seguir compartint moltes històries i curiositats sobre aquestes publicacions que, d’una manera o altra, formen part de les nostres vides.
Gràcies a tots els que ens heu estat escoltant.
