Estirar més el braç que la màniga

Diuen que anar més enllà de les nostres possibilitats ens ha portat a aquesta crisi profunda i injusta. Que hem gastat més que no permeten els ingressos. I això és fals, almenys en un bon nombre de casos que tots coneixem.

Si et renegocien les condicions d’un deute contret (sempre en contra teva i on només tu assumeixes les pèrdues d’una desvalorització dels béns adquirits), t’abaixen el sou, t’apugen els impostos i els serveis bàsics (mobilitat, habitatge, ensenyament, alimentació, aigua i energia, bàsicament), no és que t’hagis endeutat per sobre de les teves possibilitats, sinó que t’han fet un atracament a mà armada.

No hem estirat més el braç que la màniga, no. El que passa és que ens han escurçat el vestit sense avís i amb traïdoria.

Estirar més el braç que la màniga.