Ecos de La Patum
Patum, patum, patum, patum… tum, tum, um, um, m, m…
El concert Ecos de la Patum una proposta per explicar aquesta festa berguedana al món.
Diuen i expliquen que si ets berguedà i pares l’orella a terra pels volts de Corpus pots sentir la remor del tabal anunciant la Patum. També expliquen que un acord municipal impedeix que la Patum i els seus elements surtin fora de Berga. I hi ha qui diu que la Patum s’ha de viure, que és tan gran que no es pot explicar.
Ara ja podem dir, gràcies a Ecos de la Patum, que cal relativitzar aquestes afirmacions, tot i que sabem que és difícil de percebre la totalitat d’una festa i els seus matisos fora del seu marc natural de celebració i que en el cas de la Patum això és d’una certesa absoluta.
Ecos de la Patum és un concert teatralitzat, no se si encerto amb la definició. El seu objectiu és poder explicar la Patum al món, es a dir poder dur fora dels límits de Berga aquest sentiment patumaire tan intens, i particular, amb el discurs musical pròpi de la festa i una acurada dramatúrgia que sense gaire be paraules ho diu tot. A mi particularment m’ha cridat l’atenció la transformació de l’espai i el moviment escènic inusual en els concerts i que esdevindrà, si no ho ha fet ja, en un tret diferencial i en el valor afegit a d’altres propostes.
El concert d’una hora de durada, minut amunt, minut avall és una lliçó sensorial. Més que una lliçó. És un regal pels sentits, que comença pel paladar, fora de la sala amb un tast de barreja. Si ja coneixes la festa és probable, gaire be segur, que el concert cercarà en els registres emocionals més íntims el que la Patum és i representa per cadascú de nosaltres. Cosa gens fàcil ja que la Patum te tants missatges com persones, ja que la celebració del Corpus berguedà esdevé una experiècia vivencial única.
La proposta patumaire es va estrenar el 27 d’octubre i va repetir-se el 3 de Novembre al teatre municipal de Berga. El dia 10 de Novembre va viatjar a Manresa a la Fira d’Epectacles d’Arrel Tradicional i es d’esperar que corri pel món de tal manera que no caldrà parar l’orella a terra per sentir el tabal ja que el tindrem a tocar, en viu i en directe.
Per acabar, vull felicitar al patronat municipal de la Patum, amb l’Albert Rumbo al capdavant, per tenir la pensada de que calen eines per donar a coneixer i explicar la Patum i sobretot per saber comunicar aquest sentiment patumaire dins i fora de Berga. Felicitar a la Banda de l’escola Municipal de Música de Berga i als actors, per l’entrega dalt d’un escenari, cosa gens fàcil, i fer-nos vibrar de nou. I finalment felicitar a en Jaume Bernadet, a la Jin Hua Kuan, a la Montse Colomé, al Joan Segura i al Jordi Bulbena, per fer allò tan complexe i arriscat com és una posada en escena impecable que traspua la difícil senzillesa del llenguatge i la teatralitat de la companyia Comediants.
