El Saló de Santonniers d’Arles

MÉS DE MIG SEGLE DE PROMOCIÓ DE LA IDENTITAT PESSEBRÍSTICA DE LA PROVENÇA

Arles és la capital de la Camarga, a la desembocadura del Rhone, en plena Provença francesa. És una ciutat d’origen romà amb molta història, de la que encara en queden restes  espectaculars, com l’amfiteatre, el teatre, els criptopòrtics o la necròpolis. Van Gogh també hi va deixar la seva empremta en forma de pinzellades, retratant la seva llum i el seus paisatges. Però el que avui ens interessa és la vinculació de la ciutat amb els santons.

Per nosaltres els santons serien l’equivalent a les figures de pessebre, però la diferència de significat entre les dues expressions és directament proporcional a la diferència entre la realitat pessebrista de la Provença i la de Catalunya. Mentre que aquí s’intenta sobreviure com es pot, sobretot des del punt de vista d’artistes i artesans, a la Provença les iniciatives per promocionar els seus talents, els seus artistes venen de molt lluny i van creixent.

Si us aconsello que visiteu el Salon International des Santonniers d’Arles és perquè val la pena i us pot ajudar a entendre una mica més què signifiquen els santons per la Provença. Des de fa 56 anys, s’hi organitza aquest Saló que consisteix en una exposició  situada en el magnífic marc del claustre de la Catedral romànica de Saint Trophime, que es pot visitar des de mitjans de novembre fins a mitjans de gener. Aquest esdeveniment va néixer l’any 1958 per iniciativa de l’oficina de turisme i els santoniers per tal de posar en valor l’ofici i l’art del pessebrisme, unir els artesans, confrontar les seves idees i mostrar les seves obres. Per tal d’ampliar els seus objectius, quatre anys més tard el qualifiquen d’internacional, per tal d’obrir el Saló a la resta del món. Des de llavors hi ha passat més de 40 països.

L’exposició es divideix en tres àmbits: el professional, l’amateur i el país convidat. En el primer àmbit es mostren els treballs dels santoniers professionals, que s’hi dediquen tot l’any i viuen del seu treball. Molts d’ells han obtingut el guardó de millor artesà de França, atorgat pel  Ministeri de Treball francès. Aquest guardó s’estén a tots els arts i oficis i els santoniers tenen una doble categoria: per santons de fang  i per santons vestits, molt tradicionals a la Provença. L’àmbit amateur està dedicat a tots aquells santoniers que es fan els seus propi santons, sense que sigui una professió, només per a gaudi propi, per omplir els seus pessebres. Finalment el darrer àmbit es dedica a un país convidat o a un tema específic.

Enguany el tema a tractar és precisament l’ofici de santonier, on es farà una reflexió del moment actual i en quina situació es troben els artesans després de més de mig segle de Saló. Curiosament malgrat totes les activitats que des de les institucions públiques i privades de la Provença i de França es fan per valoritzar l’ofici de santonier i les tradicions relacionades amb els pessebres, l’organització considera que no s’ha obtingut el reconeixement oficial que es mereix i posa l’exemple de l’absència en programes oficials de Marsella capital cultural del 2013.

Si això no fos poc, el 2013 és el primer any que coincidint amb el salon de Santoniers, s’inaugura una fira amb 41 dels millors santoniers de França, dins l’espai Van Gogh, durant el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Qualsevol activitat relacionada amb els santoniers destaca per la seva qualitat i també per la quantitat. Per molt que alguns ho intentin no es pot comparar per a res amb el que passa a Catalunya.

Per poc que pugueu, feu una visita a la ciutat d’Arles, a només 4-5 hores de Barcelona. L’any que ve us parlarem d’un altre gran esdeveniment relacionat amb els santons que es celebra bianualment a Aubagne.

Jordi Montlló Bolart