Siurell

Molts de vosaltres haureu anat una hora o altra a ses Illes. A Menorca, a Eivissa, els més amants de la tranquil·litat a Formentera o a Mallorca a la recerca d’unes vacances més o menys relaxades. Mallorca, en ser la més gran de les Balears permet moltes opcions a l’hora de conèixer el país. I, a la tornada… cal que us digui que passa a la tornada? Qui no ha tornat a casa carregat amb algun record comestible de Mallorca? No em refereixo als cocarrois, delicioses panades salades o dolces, ni a la sobrassada, sinó a la “columna” de caixes octogonals ben lligades contenint el més universal dels “souvenirs” mallorquins que dona problemes a les cabines dels avions: l’ensaïmada.

Però no vull parlar de l’ensaïmada, és clar. Pel que fa a les col·leccions del museu on conservem força objectes de ses Illes, voldria comentar-vos un dels objectes més genuïnament mallorquins, d’arrels més ancestrals i d’origen més desconegut: el siurell.

L’origen d’aquest objecte és incert. Hi ha qui pensa que prové d’una antiga joguina àrab. D’altres, que fou importat pels fenicis. Hi ha qui sosté que són originaris de la cultura grega, d’abans del cristianisme… S’hi han trobat possibles paral·lelismes amb xiulets d’Andújar i probables arrels en figuretes de la cultura minoica de Creta. L’únic cert és que, ara per ara es desconeix l’origen exacte del siurell i que es tradicional de l’illa de Mallorca. Ni de Menorca, Eivissa ni Formentera. Xiulet, joguina, estri màgic i religiós, tot a l’hora.

És doncs una figura de ceràmica tradicional de Mallorca que actualment té una funció de lleure i com a xiulet, i que habitualment representa figures humanes o fantàstiques i misterioses com animals, gegants, dimonis i nans, fins a representacions quotidianes, abans rurals i més recentment postindustrials (amb motos, avions, futbolistes). Tradicionalment està fet a mà per dones (abans ajudades també per nens). Un cop cuita, la figura es submergeix en un bany de calç subjectant-la pel xiulet que d’aquesta manera es manté net. Un cop seca l’engalba de calç, es decora amb ratlles i punts de diferents colors segons el poble o l’artesà – verd, vermell, blau, groc – obtinguts amb simples anilines dissoltes en aigua.

El seu nom prové del característic xiulet que tenen acoblat a la part posterior. Els antics ramaders i pastors els usaven per controlar al seu bestiar i alguns fins i tot sabien compondre cançons per a danses.

Per als mallorquins, els vents que constantment afecten l’illa – Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Llebeig, Ponent, Mestral i Tramuntana – tenen una gran importància, tant per a l’agricultura com per a la pesca  i infonien de vegades gran temor, ja que eren forces incontrolables de la natura a les quals estaven exposats sense remei, i empraven les xiulades del siurell com un tipus de  protecció davant els vents tempestuosos: Els xiulets aguts, deien, atreien els vents favorables.

El municipi de Marratxí és dels que més rellevància té quant a la fabricació de siurells, ja que s’hi troben les principals terrisseries de l’illa. No ha canviat la manera de treballar: a mà i donant forma amb els dits. Des de sempre, segueixen a Marratxí, més concretament a Sa Cabaneta.

En les col·leccions del museu n’hi ha d’Artà, d’Inca i de Lluchmajor adquirits en diferents campanyes de recol·lecció. Alguns, a més, són d’una antiguitat i una singularitat remarcables.

Potser, algun dia no gaire llunyà, per atraure vents favorables com es feia antany, haurem de fer sonar els siurells. Cal tenir-ne un a casa per si de cas… Mai se sap!