Fer del pessebre un art
LES EXPOSICIONS DEL TALLER SANT VICENS A PERPINYÀ
El pessebre més popular i més visitat de Perpinyà és el que s’instal·la cada any a la masia de Sant Vicens, una fàbrica de ceràmica que és alhora un centre de creativitat i producció artística molt reconegut. L’any 1942 quan alguns ceramistes que se’n van anar de la fàbrica de Sèvres buscant algun lloc lliure per continuar amb la seva feina, van iniciar el taller de ceràmica en aquest mas del segle XVII situat al sud est de Perpinyà per iniciativa del mecenes Firmin Bauby, amb el suport d’Aristides Maillol, Raoul Dufy, Albert Bausil, entre d’altres.
Als anys 50, Firmin Bauby va iniciar la tradició d’exposar un pessebre per Nadal, acompanyat d’altres creacions de ceràmica i tapisseria. Les figures per a aquest pessebre eren obra de Conrad Paris, unes figures completament esmaltades, excepte a la cara, que representen els costums de la vida rural del Rosselló. El pessebre de Sant Vicens cada any incorporava noves figures d’aquest autor constituint així una veritable representació de la vida rossellonesa. El decorat del pessebre era obra de Firmin Bauby, excepte els anys 1960, 61 i 62 que els va fer Jaume Lladó, mataroní exiliat a la ciutat. Posteriorment a partir de l’any 1999 és Claire Bauvy Gasparian qui amb el seu marit creen el decorat del pessebre.
Aquesta exposició és un reclam per a molta gent, no només perpinyanesa, que ve a visitar-la. Quan a finals dels anys 60 Bauby es plantejava deixar de fer-la, els comerciants i restauradors li van insistir en que havia de continuar. Bauby volia a l’exposició un pessebre català. Bauby volgué renovar aquesta tradició, per catalanitat i per que li agradava.
Fins a l’any 1953 els artistes del taller rivalitzaven en fer un pessebre català ben original. Tot d’una, el pessebre va anar agafant aires exòtics i cosmopolites, i es va descatalanitzar (a excepció del que feien alguns creadors com Galy i Viusa), tanmateix la qualitat artística es mantenia. Bauby demanava cada any a un dels artistes del taller que crees un pessebre, amb el seu estil. A l’exposició hi havia sempre, però el pessebre rossellonès amb figures de Paris.
En aquests pessebres no hi ha mai intenció comercial, només de prestigi, tot i que algunes creacions han estat comprades, com va passar amb el “pessebre hippie” de Jacqueline Bartre o el que va fer Pacotto. Per a un artista, fer el pessebre de Sant Vicens és un gran aparador ja que cada any el visiten milers de persones.
Resseguint les notícies publicades cada any sobre l’exposició de Nadal de Sant Vicens constatem que en aquesta exposició el pessebre és vist i és valorat com una obra d’art. L’articulista descriu, comenta i interpreta els pessebres igual que ho faria amb qualsevol altra forma de representació artística. Això és possible d’una banda perquè els pessebres s’exposen en el marc d’una exposició d’art, en el context d’un espai de creació artística, i d’altra banda perquè és la intenció de Firmin Bauby que els artistes que col·laboren amb Sant Vicens, apliquin la seva creativitat a la confecció d’un pessebre.
No és la primera vegada que a França podem veure com el pessebre ha estat tractat com a obra d’art i per tant s’ha promogut que artistes i creatius facin la seva interpretació de la nativitat. Probablement, el fet que el pessebre no sigui una tradició popular molt arrelada a les famílies ha facilitat aquesta obertura, passant de ser una forma d’artesania a una forma d’art. El cas és que amb aquesta inèrcia, fins i tot els pessebres més tradicionalment artesans que s’han exposat a Sant Vicens han tingut aquesta valoració d’obres d’art i han estat comentats i interpretats des d’aquesta mirada d’intencionalitat artística.
Enric Benavent
